En podem dir "pèsols" o "txítxaros" en català. "Peas" en anglès, "petits pois" en francès, "piselli" en italià...Però per facilitar el treball als científics, tots estaran d'acord de parlar de Pisum sativum.
Pisum sativum és el nom científic dels pèsols. D'aquesta manera de denominar els éssers vius (els centenars de milers d'espècies animals, vegetals i de microorganismes) se'n diu nomenclatura binomial.
La primera part porta majúscula inicial (Homo) i tot plegat s'escriu en cursiva. Així nosaltres pertanyem a l'espècie Homo sapiens.
La nomenclatura binomial parteix del llatí.
Tenint en compte això, i consultant allà on calgui, responeu les següents qüestions:
1. Quins avantatges presenta?
2. La segona part de la nomenclatura binomial pot portar termes com ara albus, niger, ruber; australis, borealis; maior, minor; indica, hispanica, italica; officinalis; edulis; sativus; vulgaris...i així gairebé ad infinitum. Què volen dir aquests termes?
3. Busca el nom científic de les següents espècies: lleó, home de Neanderthal, prunera, trèvol, pomera, gos, gat, escarabat de la patata, llop, tigre, hiena, llevat de la cervesa.
4. Per pujar nota: busca el nom binomial de 5 éssers vius més.
Saecula volant, sed verba manent. Els segles passen, però les paraules es queden. Blog de llengua i cultura llatina de l'escola Mare de Déu de Lourdes de Mataró.
dijous, 8 de gener del 2015
PER POSAR-SE D'ACORD
Etiquetes de comentaris:
interdisciplinarietat,
investigació
MATER TVA MALA BVRRA EST
No és cap falta de consideració envers ta mare: només descriu alguna cosa que no se li posarà bé a l'estómac.
Després d'una època de menjar molt com és el Nadal, per què no parlar de menjar?
La dieta dels romans era relativament similar a la nostra. Diem "relativament" perquè es nodria de productes mediterranis, però desconeixia productes molt habituals entre nosaltres com per exemple la patata i el tomàquet. I sobretot ens resultarien estranyes segons quines combinacions d'ingredients, així com els condiments: el menjar era molt especiat.
Què menjaven els romans? On anaven a comprar-ho? Aquí teniu una llista de termes. Copieu-la als apunts amb la corresponent traducció. Quan no sigui possible deduir-la, busqueu on calgui.
PIRA MALVM NVX OVA FABAE PANIS MACELLVM SAL OLEVM CIPAE ACETVM OLIVAE GARVM FRVMENTVM VVAE AQVA MEL VINVM PISCIS CARO TABERNA LAC FARINA AMYGDALAE PERSICVM
Més preguntes:
1. Per què els romans no coneixien la patata, el tomàquet (i el blat de moro, el tabac, les mongetes...)?
2. Per què creus que el menjar anava forçosament acompanyat de moltes espècies?
3. Malgrat tot, les classes populars només menjaven i bevien una cosa. Què devia ser? Pensa que fins i tot avui en dia té una forta càrrega simbòlica, present en expressions fetes i també en la religió.
4. "Menjar" i "beure" eren respectivament "ESSE" i "BIBERE". Per què no es conserva en cap llengua romànica un derivat directe de "ESSE" (ajuda: se sembla a un altre verb molt habitual)?
5. Busca a quines llengues romàniques corresponen aquestes paraules. Totes volen dir el mateix: COMER (1), COMER (2), MENJAR, MANGER, MANGIARE, A MANCA, MANJAR.
6. Busca: qui va ser Apici? Copia'n alguna "obra" seva per llegir-la i comentar-la a classe.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)