MATER TVA MALA BVRRA EST

No és cap falta de consideració envers ta mare: només descriu alguna cosa que no se li posarà bé a l'estómac.
Després d'una època de menjar molt com és el Nadal, per què no parlar de menjar?

La dieta dels romans era relativament similar a la nostra. Diem "relativament" perquè es nodria de productes mediterranis, però desconeixia productes molt habituals entre nosaltres com per exemple la patata i el tomàquet. I sobretot ens resultarien estranyes segons quines combinacions d'ingredients, així com els condiments: el menjar era molt especiat.

Què menjaven els romans? On anaven a comprar-ho? Aquí teniu una llista de termes. Copieu-la als apunts amb la corresponent traducció. Quan no sigui possible deduir-la, busqueu on calgui.

PIRA MALVM  NVX  OVA FABAE PANIS  MACELLVM  SAL OLEVM  CIPAE  ACETVM OLIVAE GARVM   FRVMENTVM VVAE AQVA MEL VINVM PISCIS CARO TABERNA LAC FARINA AMYGDALAE PERSICVM

Més preguntes:
1. Per què els romans no coneixien la patata, el tomàquet (i el blat de moro, el tabac, les mongetes...)?
2. Per què creus que el menjar anava forçosament acompanyat de moltes espècies?
3. Malgrat tot, les classes populars només menjaven i bevien una cosa. Què devia ser? Pensa que fins i tot avui en dia té una forta càrrega simbòlica, present en expressions fetes i també en la religió.
4. "Menjar" i "beure" eren respectivament "ESSE" i "BIBERE". Per què no es conserva en cap llengua romànica un derivat directe de "ESSE" (ajuda: se sembla a un altre verb molt habitual)?
5. Busca a quines llengues romàniques corresponen aquestes paraules. Totes volen dir el mateix: COMER (1), COMER (2), MENJAR, MANGER, MANGIARE, A MANCA, MANJAR.
6. Busca: qui va ser Apici? Copia'n alguna "obra" seva per llegir-la i comentar-la a classe.

ELS COSINS TENEN UN AIRE DE FAMÍLIA

Ets capaç d'elaborar una graella on completar, en l'eix vertical, les paraules de cada idioma i en l'horitzontal, els idiomes de què es tracta? Una pista: la paraula llatina originària la trobaràs en majúscula.

Idiomes: llatí, castellà, francès, italià, llatí, català,

Paraules: BONVS, flor, fleur, fiore, aigua, agua, CAMPVS, DVLCEM, campo, doux, dolce, flor, FLOREM, AQVA, main, mano, peix, pez, poisson, pesce, temps MANVS, tiempo, temps, tempo, vent, VENTVS, bo, champ, campo, dolç, dulce, bueno, bon, viento, vent, vento, PISCEM, TEMPVS,buono, camp, eau, acqua, mà, mano.

T'ha resultat especialment difícil aquesta activitat? Què t'hi ha ajudat?

MÉS EXPRESSIONS ENCARA

Sabeu què volen dir les següents expressions? A qui s'atribueixen les que tenen "autor"? A quin àmbit pertanyen?

MENS SANA IN CORPORE SANO--SVI GENERIS--VRBI ET ORBE--IN VINO VERITAS--IN TABERNA QVANDO SVMVS--CORPVS CHRISTI--CARPE DIEM--TV QVOQVE, BRVTE, FILI MI?--LOCVS AMOENVS--BEATVS ILLE--VBI SVNT?--RIGOR MORTIS--COLLIGE, VIRGO, ROSAS--QVOVSQVE TANDEM ABVTERE PATIENTIA NOSTRA, CATILINA?--ARMA VIRVMQVE CANO--VIVAMVS ATQVE AMEMVS--RARA AVIS--IN MEDIAS RES--HABEAS CORPVS--GAVDEAMVS IGITVR, IVVENES DVM SVMVS--

EXPRESSIONS LLATINES

De vegades continuem parlant llatí. Llegeix aquestes expressions i escriu el significat d'almenys deu de d'elles.
Després poseu-les en comú. Quantes d'aquestes frases us resultaven conegudes?
a posteriori:
anno Domini:
ad infinitum:
a priori:
ante meridiem:  
cogito, ergo sum:
conditio sine qua non:
corpus delicti:
de facto:
dura lex sed lex:
errare humanum est:
et alii:
grosso modo:
idem:
in memoriam:
in mente:
Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum:
in situ:
in uitro:
ipso facto:
lapsus calami:
lapsus linguae:
modus uiuendi:
motu proprio:
per capita:
post data:
post scriptum:
sic:
sine die :
uox populi,
ueni, uidi, uici:
uersus: .

PRÀCTICA D'EXPRESSIONS LLATINES FREQÜENTS

Completa les frases següents fent servir expressions llatines que hi vagin bé.

Nosaltres no sabíem que passaria això: ho vam saber …............................
Hi havia.................. unes vint persones esperant el president.
Tothom ho sap, que aquell polític és corrupte! Això és …................................
No se sap quan començaran a construir l'edifici. De moment ho han deixat ….....................
Malauradament, el robatori és el …........................... d'algunes persones.
Ha començat a treballar molt, i el millor és que ho ha fet …..........................., no perquè li ho hagin dit.
És clar que hi penso, en el teu regal. No et preocupis, que ho tinc ….........
Per adonar-se de com és de difícil, cal comprovar-ho …..............
He tingut un ….................... . Sempre em passa amb els noms bascos, que són tan difícils de pronunciar.
Va tenir bessons de resultes d'una fecundació …..................., és a dir, artificial.

Escriu un petit text (4-5 línies) on hi encabeixis almenys vuit expressions llatines habituals.

EVOLUCIÓ FONÈTICA

Les paraules evolucionen perquè les persones que les parlen, amb els seus hàbits de pronunciació, les "gasten". Les petites modificacions articulatòries, generació rere generació, s'acumulen, i per això parlem català/castellà/francès...i no llatí.

Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:

- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!

1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.

DVBITAM SPICA  SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA   ROTA PANE CATENA  MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV   PAVPERA  DELICATA  RIPA

2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.

ÉS POSSIBLE ENTENDRE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES SENSE HAVER-LES ESTUDIAT?

La resposta és que sí, almenys la llengua escrita. O si no, feu-la prova.
EuroComRom

LEXIC PANROMÀNIC COMÚ

Les paraules llatines que vénen a continuació són patrimonials en totes les llengües romàniques. Vol dir que es mantenen, amb variacions, des de fa més de dos mil anys. Aquesta mena de paraules són les que permeten que trobem un aire de familiaritat entre llengües com el francès i el romanès.

Busca com es diuen totes elles en català.

AQVA ARCVS AVRICVLA BONVS CANTARE CAPV(T) CORNV, DENTE(M), DORMIRE, DVLCIS, ESSE(RE), FACERE, FERRV(M), FLORE(M), FUGIRE, HABERE, HERBA, HOMO, INTRARE, LAC(TE), LINGVA, MANVS, MORIRE, NODVS, OCVLVS, PALMA, PISCE(M), RIDERE, RVMPERE, SANGVE(M), SICCVS, SONARE, STARE, TEMPVS, TERRA, VENIRE, VENTVS, VINVM

VEGETALS

Tots sabem de la importància del consum de fruita, verdures i llegums per a una salut equilibrada, deixant de banda l'excés del consum de greixos d'origen animal. Els romans de les classes populars, com a bons mediterranis, eren bàsicament ovolactovegetarians, però no per convicció, sinó per necessitat. Pensa la quantitat de vegades a la setmana que consumeixes carn i consulta si és adequat des del punt de vista dietètic i mediambiental.
Canviem de tema. Vam heretar hàbits dels romans (que han anat canviant) i també productes. Aquests productes tenien noms. A quins productes corresponen els següents termes llatins?

PISVM, RAPHANVS, ASPARAGVS, ALIVM, PETROSILIVM, CERISIA,PRVNA, CAVLIS, LENS, CICERO, BOLETVS, ABELLANA, LACTVCA, BETA, BRASSICA.

Fes ara les següents activitats.
1. Tria set dels productes anteriors. Busca'n l'equivalència en dues d'aquestes llengües romàniques: italià, romanès, francès, portuguès. Presenta-ho en forma de taula tipus Excel.
2. Formula per escrit tres fets que t'hagin cridat l'atenció a l'hora de fer el teu treball. Tingues en compte les similituds entre les paraules.
3. "Cuina" es deia CVLINA en llatí. Aquest terme no s'ha trasmès per via popular a cap llengua romànica: totes deriven d'un altre terme COQVINA, del verb COQVERE, "coure". Per què creus que va ser així?
4. Malgrat tot, CVLINA ha arribat per via culta a la llengua. Recordes cap paraula catalana que s'hi assembli? És una paraula que es faci servir en la llengua estàndard?
5. Explica la diferència entre mot patrimonial i cultisme.
6. "Didal" i "digital" són dues paraules catalanes de sentit ben diferent. Totes dues provenen del mateix ètim (de la mateixa paraula llatina) DIGITALIS, de DIGITVS. Quina és patrimonial i quina és cultisme? Quina relació de significat hi ha entre l'ètim i les paraules catalanes resultants.

ÈTIMS, PARAULES PATRIMONIALS I CULTISMES

FRIGIDA LINGVA Lluna capil·lar literari càtedra MEDICVS freda ROTVNDVS llengua frígida CAPILLVM lingual metge REGVLA mèdic rotund LVNA cadira lletra regular CATHEDRA cabell regla LITTERA lunar rodó

Agrupa les paraules que estiguin relacionades entre si. Fes-ho mitjançant una taula. A la columna de l'esquerra, l'ètim, a la del mig la paraula patrimonial i a la de la dreta el cultisme.

Completa amb E (ètim), P (paraula patrimonial) i C (cultisme) cada afirmació.
Fa temps que és a la nostra llengua.
Es refereix a una cosa molt concreta.
No és de la nostra llengua.
Es fa servir en llengua estàndard.
Es refereix a una cosa general.
Ha modificat bastant la seva forma.
Es fa servir en el llenguatge de les ciències i en general, en un nivell de llengua culte
No ha modificat gaire la seva forma.

ENCARA PARLEM LLATÍ?

 Completa les frases següents amb alguna de les expressions llatines treballades.

1. Escolta’m, bé que em puc equivocar. O no saps que .............................................?
2. La renda ................................. d’aquell país és molt baixa, ja que és un país pobre.
3. Tothom ho sap, tothom ho diu: és .......................................!
4. Fer de comercial és el seu .............................., i li va força bé.
5. .............................., sense tenir les dades exactes, sembla que serà fàcil.
6. El director vol que vinguis ......................., o sigui que no t’entretinguis.
7. Hi havia vora tres-centes persones, .......................
8. No se sap quan es tornarà a convocar el jurat, ho han ajornat ..............................
9. Per presentar-se a l’exament cal fer una sol·licitud per escrit, això és ............................................................
10. –Ja he acabat la feina! –I jo ...................!
11. Tinc una idea excel·lent, fa temps que la tinc ........................
12. No és que ho hagis entès malament: va ser ell, que va tenir un .......................................... quan ho explicava

Busqueu 5 expressions llatines més. N'hi ha moltes! 

COM ES VESTIEN ELS ROMANS?

No era un poble especialmente obsessionat per la moda. Els homes duien la toga, (així s’anomena encara la mena de bata que porten els advocats durant els judicis). Era una peça de llana, d’uns cinc metres de llargada, que s’enrotllava al voltant del cos. No la podia portar qualsevol: era només privilegi dels ciutadans romans, que no eren tots els habitants de l’Imperi, i tampoc es duia cada dia, sinó en ocasions especials. Per sota de la toga es duia una túnica llarga de llana.

La diferència entre les classes socials no només es veia per la qualitat dels vestits. Un ciutadà corrent portava, ja ho sabem, la túnica i al damunt la toga alba o uirilis, i calcei (sabates de cuiro). Els senadores  i els equites (cavallers, gent prou rica per tenir un cavall) en duien també, però amb una franja de gruix diferent.

Les dones portaven una túnica llarga (stola) i una toga més petita (palla) que també servia per tapar-se el cap quan sortien al carrer.

Els esclaus (serui), lliberts (liberti) i els estrangers (barbari) només podien portar la túnica, ja que no eren ciutadans.

Cliqueu en aquest vincle per saber-ne més.

La pàgina web on us remet està en anglès. Però fent un esforç podreu llegir-la. Anoteu cinc informacions curioses sobre la manera de vestir-se dels romans.

LA FAMÍLIA

El concepte de família en època romana era diferent al que tenim avui en dia. Evidentment era de tipus patriarcal. El pater familias és l'amo i senyor de persones i béns (que inclouen els esclaus, serui). A casa (domus), sobretot si té una certa posició, rep els seus subordinats (clientes), que poden ser gent que li deu favors (o diners), hi xerra tranquil·lament o se'n va amb ells a relaxar-se prenent-se un bany o "descarregant" mentre tanquen un tracte (a les latrinae). La mater, la seva sponsa, s'ocupa dels nens, de l'administració de la casa, de les compres, que els esclaus facin la seva feina. Amb el temps, alguns esclaus de confiança poden comprar la seva llibertat (i convertir-se en liberti).
Pel que fa a les relacions de parentiu i les paraules per designar-lo, eren una mica diferents de les nostres. Els parents per part de pare i de mare reben noms diferents.
Escolta l'explicació i pren-ne apunts.
Activitats:
1. Fes el teu arbre genealògic, incloent-hi els noms de parentiu en llatí, fins als teus besavis (proaui).
2. Busca a la Wikipedia (en castellà) l'article "nombres romanos", i després de llegir-lo atentament (se'n faran preguntes el proper dia), inventa't un nom llatí ben sonor i ben maco per a tu mateix/a.

KALENDARIVM

Els dies de la setmana són DIES LVNAE, DIES MARTIS, DIES MERCVRII, DIES IOVIS, DIES VENERIS, SABBAT ET DIES DOMINICVS.
Els mesos són IANVARIVS, FEBRVARIVS, MARTIVS, APRILIS, MAIVS, IVNIVS, IVLIVS, AVGVSTVS, SEPTEMBER, OCTOBER, NOVEMBER ET DECEMBER.

Memoritza la llista, amb la pronunciació clàssica. A quins déus estan dedicats cadascun dels dies? S'assemblen els noms dels nostres mesos als mesos en llatí?

CORPVS HVUMANVM

Per referir-se a l'ésser humà, el llatí tenia el terme HOMO, que inclou tant l'home (VIR) com la dona (FEMINA). Abans de ser-ne, les criatures podien ser PVERI (singular: PVER) o PVELLAE (singular: PVELLAE). I les persones gran eren SENEX.

Aquí tens els noms de diferents parts del cos, sense cap ordre concret. El teu treball consistirà en col·locar-les damunt d'una figura humana per ajudar-te a memoritzar-les.

OS, AVRES, PELLIS, OSSA, VENTER, NASVM, CAPVT, FRONS, OCVLI, CARO, DENTES, LINGVA, PECTVS, BRACCHIA, PAPILLAE, MANVS, DIGITI, VNGVLAE, CRVRA, TERGVM, VMBILICVM, GENVS, COR, PEDES, CVLVM, CAPILLVM, GENITALES.

Suggeriment: comença per les que "creguis" que pots deduir. Què et fa pensar-ho?

Per qui en vulgui saber més (i tenir més nota). Busca l'equivalent de 5 d'aquestes parts en 5 llengües romàniques.

I COM ES DEIA EN LLATÍ?

Fent servir el diccionari on line del costat dret de la pantalla, en castellà, busca-hi les paraules següents: oreja, ojo, lengua, hacer, vino, correr, culo, diez, hierro, hoja.