PER POSAR-SE D'ACORD

En podem dir "pèsols" o "txítxaros" en català. "Peas" en anglès, "petits pois" en francès, "piselli" en italià...Però per facilitar el treball als científics, tots estaran d'acord de parlar de Pisum sativum.
Pisum sativum és el nom científic dels pèsols. D'aquesta manera de denominar els éssers vius (els centenars de milers d'espècies animals, vegetals i de microorganismes) se'n diu nomenclatura binomial.
La primera part porta majúscula inicial (Homo) i tot plegat s'escriu en cursiva. Així nosaltres pertanyem a l'espècie Homo sapiens.
La nomenclatura binomial parteix del llatí.
Tenint en compte això, i consultant allà on calgui, responeu les següents qüestions:

1. Quins avantatges presenta?
2. La segona part de la nomenclatura binomial pot portar termes com ara albus, niger, ruber; australis, borealis; maior, minor; indica, hispanica, italica; officinalis; edulis; sativus; vulgaris...i així gairebé ad infinitum. Què volen dir aquests termes?
3. Busca el nom científic de les següents espècies: lleó, home de Neanderthal, prunera, trèvol, pomera, gos, gat, escarabat de la patata, llop, tigre, hiena, llevat de la cervesa.
4. Per pujar nota: busca el nom binomial de 5 éssers vius més.

ACOSTEU-VOS, FIDELS

Adeste fideles, laeti triumphantes
Venite, venite in Bethlehem
Natum videte, regem angelorum
Venite adoremus, uenite adoremus
Venite adoremus Dominum Us atreviu a cantar-la?

PAX IN HOMINIBVS BONAE VOLVNTATIS

1. Què creus que volen dir aquestes paraules o expressions llatines?

Edictum

Vniversus

Descriptio

Ibant

Ioseph

Galilaea

Civitate

Nazareth

David

Filium suum primogenitum

Et pastores eran in regionem...vigilantes

Angelus

Natus est ...Salvator, qui est Christus

Pax in hominibus bonae uoluntatis

Maria conseruabat ...uerba...in corde suo

2. Busca a l’Evangeli segons sant Lluc els primers 20 versets del capítol 2 i tindràs la traducció d’aquest fragment. Pertany a la traducció de la Bíblia que va fer sant Jeroni al segle V. Se l’anomena Vulgata, és a dir, “difosa, divulgada, popular”.

EVANGELIVM SECVNDVM LVCAM

2
1 Factum est autem, in diebus illis exiit edictum a Caesare Augusto, ut describeretur uniuersus orbis.
2 Haec descriptio prima facta est praeside Syriae Quirino.
3 Et ibant omnes, ut profiterentur, singuli in suam ciuitatem.
4 Ascendit autem et Ioseph a Galilaea de ciuitate Nazareth in Iudaeam in civitatem David, quae uocatur Bethlehem, eo quod esset de domo et familia David,
5 ut profiteretur cum Maria desponsata sibi, uxore praegnante.
6 Factum est autem, cum essent ibi, impleti sunt dies, ut pareret,
7 et peperit filium suum primogenitum; et pannis eum involvit et reclinauit eum in praesepio, quia non erat eis locus in deuersorio.
8 Et pastores erant in regione eadem vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum.
9 Et angelus Domini stetit iuxta illos, et claritas Domini circumfulsit illos, et timuerunt timore magno.
10 Et dixit illis angelus: “ Nolite timere; ecce enim euangelizo uobis gaudium magnum, quod erit omni populo,
11 quia natus est uobis hodie Salvator, qui est Christus Dominus, in ciuitate David.
12 Et hoc uobis signum: inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in praesepio ”.
13 Et subito facta est cum angelo multitudo militiae caelestis laudantium Deum et dicentium:
14 “ Gloria in altissimis Deo,
et super terram pax in hominibus bonae uoluntatis ”.
15 Et factum est, ut discesserunt ab eis angeli in caelum, pastores loquebantur ad inuicem: “ Transeamus usque Bethlehem et uideamus hoc uerbum, quod factum est, quod Dominus ostendit nobis ”.
16 Et uenerunt festinantes et inuenerunt Mariam et Ioseph et infantem positum in praesepio.
17 Videntes autem notum fecerunt uerbum, quod dictum erat illis de puero hoc.
18 Et omnes, qui audierunt, mirati sunt de his, quae dicta erant a pastoribus ad ipsos.
19 Maria autem conseruabat omnia verba haec conferens in corde suo.
20 Et reuersi sunt pastores glorificantes et laudantes Deum in omnibus, quae audierant et uiderant, sicut dictum est ad illos.

3. En grups, prepareu-vos per llegir el text llatí en veu alta, procurant donar entonació al text.

LA VIDA DE CADA DIA DELS ROMANS ERA MOLT DIFERENT DE LA NOSTRA?

Guia completíssima sobre com vivien els romans.

MÚSICA EN LLATÍ

Segur que aquesta peça et sona.
Escolta l'explicació del professor i pren-ne les notes que consideris. Després, en escoltar-la, amb la traducció a sota, fixa't en com pronuncien la lletra. Com definiries la peça amb dos o tres adjectius?
O Fortuna (Carl Orff)

Aquesta altra no et sonarà, però la lletra fa pensar.
Clica aquí per llegir el text. Escolta la traducció que en farà el professor. Quin és el tema?
In taberna quando sumus (Carl Orff)

PARE NOSTRE DE LA LITÚRGIA EN LLATÍ

Segons diu l'Evangeli, quan els deixebles van demanar a Jesús com dirigir-se a Déu Pare, les seves paraules van ser les que trobaràs a sota. Però no ho va dir en llatí, sinó en arameu. L'Evangeli es va redactar en grec, i al segle IV sant Jeroni va traduir tota la Bíblia al llatí, en una edició que es va anomenar Vulgata, és a dir, "coneguda" "difosa", "(di)vulgada".

1) Completa el text del Pater noster amb les paraules que hi ha a sota..

Pater noster, qui es in caelis:

sanctificetur ..........Tuum;

adveniat ............ Tuum;

fiat ............ Tua,

sicut in caelo, et in .............

Panem .............. cotidianum ...... nobis hodie;

et dimitte nobis debita nostra,

sicut et nos dimittimus debitoribus ................;

et ne nos inducas in ......................

sed ............... nos a ..............

            nostrum Malo tentationem voluntas Nomen nostris da libera terra Regnum

          2) Llegeix el text en veu alta. El Papa encara ho fa, tot i que no fa servir la pronunciació clàssica, sinó italianitzant.

UNA CANÇÓ EN ROMANÈS

És una mica enganxifosa, típica d'estiu, antiga, si voleu, però és en romanès, perquè vegeu com sona. L'acabareu cantant, segur.Alo, salut, sunt eu

1, 2, 3 ET CAETERA

Parlem de NVMERI. Per aprendre’n, només cal que estiguis ben atent/a i que completis aquestes activitats.

1. Aquí tens les vint primeres xifres en llatí. Ordena-les i copia-les als teus apunts. Hi veus cap « lògica » ? Recita-les en veu alta. Per què no hi surt el zero ?

VNVS/OCTO/DVO/QVATTVOR/SEX/VNDECIM/TRES/SEPTEM/QVINQVE/NOVEM/

QVINDECIM/QVATTVORDECIM/DECEM/DVODECIM/TREDECIM/VNDEVIGINTI/

VIGINTI/SEDECIM/SEPTEMDECIM/DVODEVIGINTI

2. Completa la teva llista anterior amb xifres romanes. Per exemple: VNVS- I…

3. A quines cifres corresponen aquests numerals? Què et permet deduir-ho?

QVADRAGINTA/TRIGINTA/CENTVM/SEXAGINTA/SEPTVAGINTA/QVINQVAGINTA/

NONAGINTA/OCTOGINTA/

4. Escriu en xifres romanes:

74                         32                    81                    57                    102                  45

94                         223                  115                  77                    459                  1231

5. Ampliem coneixements. Busca els noms dels dies de la setmana i dels mesos en portuguès, francès i italià. Què hit robes d’especial?

Per reflexionar: escriu als teus apunts quines matèries hem "tocat" amb l'excusa que fèiem llatí.

CORPVS HVUMANVM

Per referir-se a l'ésser humà, el llatí tenia el terme HOMO, que inclou tant l'home (VIR) com la dona (FEMINA). Abans de ser-ne, les criatures podien ser PVERI (singular: PVER) o PVELLAE (singular: PVELLAE). I les persones gran eren SENEX.

Aquí tens els noms de diferents parts del cos, sense cap ordre concret. El teu treball consistirà en col·locar-les damunt d'una figura humana per ajudar-te a memoritzar-les.

OS, AVRES, PELLIS, OSSA, VENTER, NASVM, CAPVT, FRONS, OCVLI, CARO, DENTES, LINGVA, PECTVS, BRACCHIA, PAPILLAE, MANVS, DIGITI, VNGVLAE, CRVRA, TERGVM, VMBILICVM, GENVS, COR, PEDES, CVLVM, CAPILLVM, GENITALES.

Suggeriment: comença per les que "creguis" que pots deduir. Què et fa pensar-ho?

Per qui en vulgui saber més (i tenir més nota). Busca l'equivalent de 5 d'aquestes parts en 5 llengües romàniques.