PER POSAR-SE D'ACORD

En podem dir "pèsols" o "txítxaros" en català. "Peas" en anglès, "petits pois" en francès, "piselli" en italià...Però per facilitar el treball als científics, tots estaran d'acord de parlar de Pisum sativum.
Pisum sativum és el nom científic dels pèsols. D'aquesta manera de denominar els éssers vius (els centenars de milers d'espècies animals, vegetals i de microorganismes) se'n diu nomenclatura binomial.
La primera part porta majúscula inicial (Homo) i tot plegat s'escriu en cursiva. Així nosaltres pertanyem a l'espècie Homo sapiens.
La nomenclatura binomial parteix del llatí.
Tenint en compte això, i consultant allà on calgui, responeu les següents qüestions:

1. Quins avantatges presenta?
2. La segona part de la nomenclatura binomial pot portar termes com ara albus, niger, ruber; australis, borealis; maior, minor; indica, hispanica, italica; officinalis; edulis; sativus; vulgaris...i així gairebé ad infinitum. Què volen dir aquests termes?
3. Busca el nom científic de les següents espècies: lleó, home de Neanderthal, prunera, trèvol, pomera, gos, gat, escarabat de la patata, llop, tigre, hiena, llevat de la cervesa.
4. Per pujar nota: busca el nom binomial de 5 éssers vius més.

QUÈ EN SAPS, DEL LLATÍ I DE LES LLENGÜES QUE SE'N VAN DERIVAR

Respon V o F en cada cas. 

1. El llatí ja no es parla.
2. Les llengües romàniques són les que provenen del romà, llengua que encara avui es parla a Romania.
3. Aprendre llatí implica memoritzar molt.
4. Les llengües romàniques no es parlen gaire a l'Àsia, però sí a Llatinoamèrica.
5. El llatí vulgar era la llengua parlada pel poble durant l'època de l'Imperi romà.
6. El portuguès és la llengua romànica que compta amb més parlants.
7. Les llengües romàniques es parlaven o es continuen parlant en un territori anomenat Romània.
8. En llatí, hi ha paraules que es declinen. En català això no existeix.
9. L'anglès és una de les més importants llengües romàniques.
10. Una de les raons que va convertir el llatí vulgar en les diferents llengües romàniques va ser la grandària de l'Imperi.
11. L'italià no és una llengua romànica.
12. El català és considerat una llengua gal·loromànica.
13. Si trobem que hi ha paraules italianes, franceses, portugueses, castellanes i catalanes que s'assemblen és perquè tenen un origen comú.
14. Aprendre llatí aporta algunes coses.

ELS COSINS TENEN UN AIRE DE FAMÍLIA

Ets capaç d'elaborar una graella on completar, en l'eix vertical, les paraules de cada idioma i en l'horitzontal, els idiomes de què es tracta? Una pista: la paraula llatina originària la trobaràs en majúscula.

Idiomes: llatí, castellà, francès, italià, llatí, català,

Paraules: BONVS, flor, fleur, fiore, aigua, agua, CAMPVS, DVLCEM, campo, doux, dolce, flor, FLOREM, AQVA, main, mano, peix, pez, poisson, pesce, temps MANVS, tiempo, temps, tempo, vent, VENTVS, bo, champ, campo, dolç, dulce, bueno, bon, viento, vent, vento, PISCEM, TEMPVS,buono, camp, eau, acqua, mà, mano.

T'ha resultat especialment difícil aquesta activitat? Què t'hi ha ajudat?

EVOLUCIÓ FONÈTICA

Les paraules evolucionen perquè les persones que les parlen, amb els seus hàbits de pronunciació, les "gasten". Les petites modificacions articulatòries, generació rere generació, s'acumulen, i per això parlem català/castellà/francès...i no llatí.

Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:

- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!

1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.

DVBITAM SPICA  SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA   ROTA PANE CATENA  MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV   PAVPERA  DELICATA  RIPA

2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.

VEGETALS

Tots sabem de la importància del consum de fruita, verdures i llegums per a una salut equilibrada, deixant de banda l'excés del consum de greixos d'origen animal. Els romans de les classes populars, com a bons mediterranis, eren bàsicament ovolactovegetarians, però no per convicció, sinó per necessitat. Pensa la quantitat de vegades a la setmana que consumeixes carn i consulta si és adequat des del punt de vista dietètic i mediambiental.
Canviem de tema. Vam heretar hàbits dels romans (que han anat canviant) i també productes. Aquests productes tenien noms. A quins productes corresponen els següents termes llatins?

PISVM, RAPHANVS, ASPARAGVS, ALIVM, PETROSILIVM, CERISIA,PRVNA, CAVLIS, LENS, CICERO, BOLETVS, ABELLANA, LACTVCA, BETA, BRASSICA.

Fes ara les següents activitats.
1. Tria set dels productes anteriors. Busca'n l'equivalència en dues d'aquestes llengües romàniques: italià, romanès, francès, portuguès. Presenta-ho en forma de taula tipus Excel.
2. Formula per escrit tres fets que t'hagin cridat l'atenció a l'hora de fer el teu treball. Tingues en compte les similituds entre les paraules.
3. "Cuina" es deia CVLINA en llatí. Aquest terme no s'ha trasmès per via popular a cap llengua romànica: totes deriven d'un altre terme COQVINA, del verb COQVERE, "coure". Per què creus que va ser així?
4. Malgrat tot, CVLINA ha arribat per via culta a la llengua. Recordes cap paraula catalana que s'hi assembli? És una paraula que es faci servir en la llengua estàndard?
5. Explica la diferència entre mot patrimonial i cultisme.
6. "Didal" i "digital" són dues paraules catalanes de sentit ben diferent. Totes dues provenen del mateix ètim (de la mateixa paraula llatina) DIGITALIS, de DIGITVS. Quina és patrimonial i quina és cultisme? Quina relació de significat hi ha entre l'ètim i les paraules catalanes resultants.

LA VIDA DE CADA DIA DELS ROMANS ERA MOLT DIFERENT DE LA NOSTRA?

Guia completíssima sobre com vivien els romans.

ANIMALS AL CEL?

Els pobles de l'antiguitat es van fixar que les estrelles del cel nocturn variaven amb una certa periodicitat. Van imaginar que es podien agrupar seguint uns dibuixos i a més van creure que les persones nascudes sota unes estrelles determinades eren de tal i tal manera. Els primers a concebre l'astrologia (que no cal confondre amb l'astronomia) van ser els babilonis. Grecs i finalment romans van copiar-ne els signes del zodíac (del grec "zoon", animal).

1) Ordena els signes de l'horòscop.
LEO, GEMINI, CAPRICORNIVS,LIBRA, TAVRVS, VIRGO, ARIES, CANCER, SCORPIO, AQVARIVS, PISCES, SAGITTARIVS
2) Pel que fa al teu. Quin animal/ésser representa? Quin n'és el seu símbol? Com "sou" la gent del teu signe?

LA FAMÍLIA

El concepte de família en època romana era diferent al que tenim avui en dia. Evidentment era de tipus patriarcal. El pater familias és l'amo i senyor de persones i béns (que inclouen els esclaus, serui). A casa (domus), sobretot si té una certa posició, rep els seus subordinats (clientes), que poden ser gent que li deu favors (o diners), hi xerra tranquil·lament o se'n va amb ells a relaxar-se prenent-se un bany o "descarregant" mentre tanquen un tracte (a les latrinae). La mater, la seva sponsa, s'ocupa dels nens, de l'administració de la casa, de les compres, que els esclaus facin la seva feina. Amb el temps, alguns esclaus de confiança poden comprar la seva llibertat (i convertir-se en liberti).
Pel que fa a les relacions de parentiu i les paraules per designar-lo, eren una mica diferents de les nostres. Els parents per part de pare i de mare reben noms diferents.
Escolta l'explicació i pren-ne apunts.
Activitats:
1. Fes el teu arbre genealògic, incloent-hi els noms de parentiu en llatí, fins als teus besavis (proaui).
2. Busca a la Wikipedia (en castellà) l'article "nombres romanos", i després de llegir-lo atentament (se'n faran preguntes el proper dia), inventa't un nom llatí ben sonor i ben maco per a tu mateix/a.

PODEM LLEGIR "EN" LLATÍ?

Fem una comprovació. Clica el següent document. Ets capaç de llegir-lo (i entendre'l)?

1, 2, 3 ET CAETERA

Parlem de NVMERI. Per aprendre’n, només cal que estiguis ben atent/a i que completis aquestes activitats.

1. Aquí tens les vint primeres xifres en llatí. Ordena-les i copia-les als teus apunts. Hi veus cap « lògica » ? Recita-les en veu alta. Per què no hi surt el zero ?

VNVS/OCTO/DVO/QVATTVOR/SEX/VNDECIM/TRES/SEPTEM/QVINQVE/NOVEM/

QVINDECIM/QVATTVORDECIM/DECEM/DVODECIM/TREDECIM/VNDEVIGINTI/

VIGINTI/SEDECIM/SEPTEMDECIM/DVODEVIGINTI

2. Completa la teva llista anterior amb xifres romanes. Per exemple: VNVS- I…

3. A quines cifres corresponen aquests numerals? Què et permet deduir-ho?

QVADRAGINTA/TRIGINTA/CENTVM/SEXAGINTA/SEPTVAGINTA/QVINQVAGINTA/

NONAGINTA/OCTOGINTA/

4. Escriu en xifres romanes:

74                         32                    81                    57                    102                  45

94                         223                  115                  77                    459                  1231

5. Ampliem coneixements. Busca els noms dels dies de la setmana i dels mesos en portuguès, francès i italià. Què hit robes d’especial?

Per reflexionar: escriu als teus apunts quines matèries hem "tocat" amb l'excusa que fèiem llatí.

CORPVS HVUMANVM

Per referir-se a l'ésser humà, el llatí tenia el terme HOMO, que inclou tant l'home (VIR) com la dona (FEMINA). Abans de ser-ne, les criatures podien ser PVERI (singular: PVER) o PVELLAE (singular: PVELLAE). I les persones gran eren SENEX.

Aquí tens els noms de diferents parts del cos, sense cap ordre concret. El teu treball consistirà en col·locar-les damunt d'una figura humana per ajudar-te a memoritzar-les.

OS, AVRES, PELLIS, OSSA, VENTER, NASVM, CAPVT, FRONS, OCVLI, CARO, DENTES, LINGVA, PECTVS, BRACCHIA, PAPILLAE, MANVS, DIGITI, VNGVLAE, CRVRA, TERGVM, VMBILICVM, GENVS, COR, PEDES, CVLVM, CAPILLVM, GENITALES.

Suggeriment: comença per les que "creguis" que pots deduir. Què et fa pensar-ho?

Per qui en vulgui saber més (i tenir més nota). Busca l'equivalent de 5 d'aquestes parts en 5 llengües romàniques.

I COM ES DEIA EN LLATÍ?

Fent servir el diccionari on line del costat dret de la pantalla, en castellà, busca-hi les paraules següents: oreja, ojo, lengua, hacer, vino, correr, culo, diez, hierro, hoja.