dijous, 8 de gener del 2015

PER POSAR-SE D'ACORD

En podem dir "pèsols" o "txítxaros" en català. "Peas" en anglès, "petits pois" en francès, "piselli" en italià...Però per facilitar el treball als científics, tots estaran d'acord de parlar de Pisum sativum.
Pisum sativum és el nom científic dels pèsols. D'aquesta manera de denominar els éssers vius (els centenars de milers d'espècies animals, vegetals i de microorganismes) se'n diu nomenclatura binomial.
La primera part porta majúscula inicial (Homo) i tot plegat s'escriu en cursiva. Així nosaltres pertanyem a l'espècie Homo sapiens.
La nomenclatura binomial parteix del llatí.
Tenint en compte això, i consultant allà on calgui, responeu les següents qüestions:

1. Quins avantatges presenta?
2. La segona part de la nomenclatura binomial pot portar termes com ara albus, niger, ruber; australis, borealis; maior, minor; indica, hispanica, italica; officinalis; edulis; sativus; vulgaris...i així gairebé ad infinitum. Què volen dir aquests termes?
3. Busca el nom científic de les següents espècies: lleó, home de Neanderthal, prunera, trèvol, pomera, gos, gat, escarabat de la patata, llop, tigre, hiena, llevat de la cervesa.
4. Per pujar nota: busca el nom binomial de 5 éssers vius més.

MATER TVA MALA BVRRA EST


No és cap falta de consideració envers ta mare: només descriu alguna cosa que no se li posarà bé a l'estómac.
Després d'una època de menjar molt com és el Nadal, per què no parlar de menjar?

La dieta dels romans era relativament similar a la nostra. Diem "relativament" perquè es nodria de productes mediterranis, però desconeixia productes molt habituals entre nosaltres com per exemple la patata i el tomàquet. I sobretot ens resultarien estranyes segons quines combinacions d'ingredients, així com els condiments: el menjar era molt especiat.

Què menjaven els romans? On anaven a comprar-ho? Aquí teniu una llista de termes. Copieu-la als apunts amb la corresponent traducció. Quan no sigui possible deduir-la, busqueu on calgui.

PIRA MALVM  NVX  OVA FABAE PANIS  MACELLVM  SAL OLEVM  CIPAE  ACETVM OLIVAE GARVM   FRVMENTVM VVAE AQVA MEL VINVM PISCIS CARO TABERNA LAC FARINA AMYGDALAE PERSICVM

Més preguntes:
1. Per què els romans no coneixien la patata, el tomàquet (i el blat de moro, el tabac, les mongetes...)?
2. Per què creus que el menjar anava forçosament acompanyat de moltes espècies?
3. Malgrat tot, les classes populars només menjaven i bevien una cosa. Què devia ser? Pensa que fins i tot avui en dia té una forta càrrega simbòlica, present en expressions fetes i també en la religió.
4. "Menjar" i "beure" eren respectivament "ESSE" i "BIBERE". Per què no es conserva en cap llengua romànica un derivat directe de "ESSE" (ajuda: se sembla a un altre verb molt habitual)?
5. Busca a quines llengues romàniques corresponen aquestes paraules. Totes volen dir el mateix: COMER (1), COMER (2), MENJAR, MANGER, MANGIARE, A MANCA, MANJAR.
6. Busca: qui va ser Apici? Copia'n alguna "obra" seva per llegir-la i comentar-la a classe.

divendres, 12 de setembre del 2014

QUÈ EN SAPS, DEL LLATÍ I DE LES LLENGÜES QUE SE'N VAN DERIVAR


Respon V o F en cada cas. 

  1. El llatí ja no es parla.
  2. Les llengües romàniques són les que provenen del romà, llengua que encara avui es parla a Romania.
  3. Aprendre llatí implica memoritzar molt.
  4. Les llengües romàniques no es parlen gaire a l'Àsia, però sí a Llatinoamèrica.
  5. El llatí vulgar era la llengua parlada pel poble durant l'època de l'Imperi romà.
  6. El portuguès és la llengua romànica que compta amb més parlants.
  7. Les llengües romàniques es parlaven o es continuen parlant en un territori anomenat Romània.
  8. En llatí, hi ha paraules que es declinen. En català això no existeix.
  9. L'anglès és una de les més importants llengües romàniques.
  10. Una de les raons que va convertir el llatí vulgar en les diferents llengües romàniques va ser la grandària de l'Imperi.
  11. L'italià no és una llengua romànica.
  12. El català és considerat una llengua gal·loromànica.
  13. Si trobem que hi ha paraules italianes, franceses, portugueses, castellanes i catalanes que s'assemblen és perquè tenen un origen comú.
  14. Aprendre llatí aporta algunes coses.

ELS COSINS TENEN UN AIRE DE FAMÍLIA


Ets capaç d'elaborar una graella on completar, en l'eix vertical, les paraules de cada idioma i en l'horitzontal, els idiomes de què es tracta? Una pista: la paraula llatina originària la trobaràs en majúscula.

Idiomes: llatí, castellà, francès, italià, llatí, català,
Paraules: BONVS, flor, fleur, fiore, aigua, agua, CAMPVS, DVLCEM, campo, doux, dolce, flor, FLOREM, AQVA, main, mano, peix, pez, poisson, pesce, temps MANVS, tiempo, temps, tempo, vent, VENTVS, bo, champ, campo, dolç, dulce, bueno, bon, viento, vent, vento, PISCEM, TEMPVS,buono, camp, eau, acqua, mà, mano.

T'ha resultat especialment difícil aquesta activitat? Què t'hi ha ajudat?

COM SONAVA EL LLATÍ?


Homines oculis uident et auris audiunt. Homo qui oculos bonos habet bene uidet, homo qui oculos malos habet male uidet.






L'ALFABET LLATÍ


Constava de les lletres següents:

A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z

Per aprendre la pronunciació clàssica de llatí, memoritza com es pronuncien aquestes paraules

AVLA
BESTIA
COVA
DARE
EXITVS
FARINA
GENTES
HVMANVS
IRE
KALENDARIVM
LAR
MONS
NON
PARARE
QVAERERE
RVS
SVVS
TAVRVS
VENIRE



dimecres, 14 de maig del 2014

MÉS EXPRESSIONS ENCARA

Sabeu què volen dir les següents expressions? A qui s'atribueixen les que tenen "autor"? A quin àmbit pertanyen?

MENS SANA IN CORPORE SANO--SVI GENERIS--VRBI ET ORBE--IN VINO VERITAS--IN TABERNA QVANDO SVMVS--CORPVS CHRISTI--CARPE DIEM--TV QVOQVE, BRVTE, FILI MI?--LOCVS AMOENVS--BEATVS ILLE--VBI SVNT?--RIGOR MORTIS--COLLIGE, VIRGO, ROSAS--QVOVSQVE TANDEM ABVTERE PATIENTIA NOSTRA, CATILINA?--ARMA VIRVMQVE CANO--VIVAMVS ATQVE AMEMVS--RARA AVIS--IN MEDIAS RES--HABEAS CORPVS--GAVDEAMVS IGITVR, IVVENES DVM SVMVS--

EXPRESSIONS LLATINES

De vegades continuem parlant llatí. Llegeix aquestes expressions i escriu el significat d'almenys deu de d'elles.
Després poseu-les en comú. Quantes d'aquestes frases us resultaven conegudes?
a posteriori:
anno Domini:
ad infinitum:
a priori:
ante meridiem:  
cogito, ergo sum:
conditio sine qua non:
corpus delicti:
de facto:
dura lex sed lex:
errare humanum est:
et alii:
grosso modo:
idem:
in memoriam:
in mente:
Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum:
in situ:
in uitro:
ipso facto:
lapsus calami:
lapsus linguae:
modus uiuendi:
motu proprio:
per capita:
post data:
post scriptum:
sic:
sine die :
uox populi,
ueni, uidi, uici:
uersus: .

POESIA



Visquem,  Lesbia  meva, i  estimem-nos;
i els xafardeigs dels vells malagradosos
avaluem-los  tots  al preu  d'un  as.
Els  sols  es  poden  pondre  i  tornar  a  néixer:
quan  la  llum breu  se'ns  ha post,  a  nosaltres
ens  cal, només,  dormir  una  nit eterna.
Ara fes-me mil besos,  després  cent,
després mil més i  cent una  altra volta,
després,  encara,  mil  i  després cent.
Llavors,  quan  n'hàgim  fets  ja  molts  milers,
perdrem  el  compte  a  fi de   no  saber-los
o  perquè  cap malvat  no  ens tingui  enveja
quan  sàpiga  que  ens  hem  fet tants  de  besos.

CATUL

Vivamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
soles occidere et redire possunt:
nobis cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
da mi basia mille, deinde centum, 
dein mille altera, dein secunda centum, 
deinde usque altera mille, deinde centum.
dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.





CARPE DIEM (HORACI)


Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius, quidquid erit, pati!
seu pluris hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.


No busques el final que a ti o a mí nos tienen reservado los dioses (que por otra parte es sacrilegio saberlo), oh Leuconoé, y no te dediques a investigar los cálculos de los astrólogos babilonios. ¡Vale más sufrir lo que sea! Puede ser que Júpiter te conceda varios inviernos, o puede ser que éste, que ahora golpea al mar Tirreno contra las rocas de los acantilados, sea el último; pero tú has de ser sabia, y, mientras, filtra el vino y olvídate del breve tiempo que queda amparándote en la larga esperanza. Mientras estamos hablando, he aquí que el tiempo, envidioso, se nos escapa: aprovecha el día de hoy, y no pongas de ninguna manera tu fe ni tu esperanza en el día de mañana.

o busques el final que a ti o a mí nos tienen reservado los dioses (que por otra parte es sacrilegio saberlo), oh 

PRÀCTICA D'EXPRESSIONS LLATINES FREQÜENTS


Completa les frases següents fent servir expressions llatines que hi vagin bé.

Nosaltres no sabíem que passaria això: ho vam saber …............................
Hi havia.................. unes vint persones esperant el president.
Tothom ho sap, que aquell polític és corrupte! Això és …................................
No se sap quan començaran a construir l'edifici. De moment ho han deixat ….....................
Malauradament, el robatori és el …........................... d'algunes persones.
Ha començat a treballar molt, i el millor és que ho ha fet …..........................., no perquè li ho hagin dit.
És clar que hi penso, en el teu regal. No et preocupis, que ho tinc ….........
Per adonar-se de com és de difícil, cal comprovar-ho …..............
He tingut un ….................... . Sempre em passa amb els noms bascos, que són tan difícils de pronunciar.
Va tenir bessons de resultes d'una fecundació …..................., és a dir, artificial.

Escriu un petit text (4-5 línies) on hi encabeixis almenys vuit expressions llatines habituals.

dimarts, 3 de desembre del 2013

ACOSTEU-VOS, FIDELS


Adeste fideles, laeti triumphantes
Venite, venite in Bethlehem

Natum videte, regem angelorum
Venite adoremus, uenite adoremus

Venite adoremus Dominum


Us atreviu a cantar-la?

PAX IN HOMINIBVS BONAE VOLVNTATIS


1. Què creus que volen dir aquestes paraules o expressions llatines?
Edictum
Vniversus
Descriptio
Ibant
Ioseph
Galilaea
Civitate
Nazareth
David
Filium suum primogenitum
Et pastores eran in regionem...vigilantes
Angelus
Natus est ...Salvator, qui est Christus
Pax in hominibus bonae uoluntatis
Maria conseruabat ...uerba...in corde suo

2. Busca a l’Evangeli segons sant Lluc els primers 20 versets del capítol 2 i tindràs la traducció d’aquest fragment. Pertany a la traducció de la Bíblia que va fer sant Jeroni al segle V. Se l’anomena Vulgata, és a dir, “difosa, divulgada, popular”.

EVANGELIVM SECVNDVM LVCAM
2
1 Factum est autem, in diebus illis exiit edictum a Caesare Augusto, ut describeretur uniuersus orbis.
2 Haec descriptio prima facta est praeside Syriae Quirino.
3 Et ibant omnes, ut profiterentur, singuli in suam ciuitatem.
4 Ascendit autem et Ioseph a Galilaea de ciuitate Nazareth in Iudaeam in civitatem David, quae uocatur Bethlehem, eo quod esset de domo et familia David,
5 ut profiteretur cum Maria desponsata sibi, uxore praegnante.
6 Factum est autem, cum essent ibi, impleti sunt dies, ut pareret,
7 et peperit filium suum primogenitum; et pannis eum involvit et reclinauit eum in praesepio, quia non erat eis locus in deuersorio.
8 Et pastores erant in regione eadem vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum.
9 Et angelus Domini stetit iuxta illos, et claritas Domini circumfulsit illos, et timuerunt timore magno.
10 Et dixit illis angelus: “ Nolite timere; ecce enim euangelizo uobis gaudium magnum, quod erit omni populo,
11 quia natus est uobis hodie Salvator, qui est Christus Dominus, in ciuitate David.
12 Et hoc uobis signum: inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in praesepio ”.
13 Et subito facta est cum angelo multitudo militiae caelestis laudantium Deum et dicentium:
14 “ Gloria in altissimis Deo,
et super terram pax in hominibus bonae uoluntatis ”.
15 Et factum est, ut discesserunt ab eis angeli in caelum, pastores loquebantur ad inuicem: “ Transeamus usque Bethlehem et uideamus hoc uerbum, quod factum est, quod Dominus ostendit nobis ”.
16 Et uenerunt festinantes et inuenerunt Mariam et Ioseph et infantem positum in praesepio.
17 Videntes autem notum fecerunt uerbum, quod dictum erat illis de puero hoc.
18 Et omnes, qui audierunt, mirati sunt de his, quae dicta erant a pastoribus ad ipsos.
19 Maria autem conseruabat omnia verba haec conferens in corde suo.
20 Et reuersi sunt pastores glorificantes et laudantes Deum in omnibus, quae audierant et uiderant, sicut dictum est ad illos.


3. En grups, prepareu-vos per llegir el text llatí en veu alta, procurant donar entonació al text.

dissabte, 31 d’agost del 2013

QUÈ FAREM A CLASSE?

Combinarem l'aprenentatge de vocabulari llatí bàsic (útil per comprendre el vocabulari culte de la nostra llengua i l'ortografia) amb alguns conceptes de lingüística.
Pel que fa a vocabulari, per exemple, el referit a les xifres, el cos humà, els animals, el calendari, les accions més habituals, el menjar, la família, prefixos i sufixos..També treballarem expressions llatines que encara es diuen, tal qual, en la nostra llengua (com per exemple gratis, curriculum vitae, motu proprio, ipso facto, sui generis, a priori...)
Quant a conceptes de lingüística: fonètica, semàntica, substrat, superestrat, ètim, paraules patrimonials i cultismes, evolució...Això ens permetrà entendre el pas del llatí a les diferents llengües romàniques.
Anireu trobant la matèria al blog de referència.
Hi haurà un control fàcil de superar si s'està atent i si es treballa, i eventualment, un petit treball d'investigació amb les pautes molt marcades. Això vol dir que no el podreu trobar a Internet.
Caldrà prendre apunts i tenir en tot moment una actitud de treball. La nota farà mitjana amb la de l'altre professor.

dimecres, 17 d’abril del 2013

EVOLUCIÓ FONÈTICA

Les paraules evolucionen perquè les persones que les parlen, amb els seus hàbits de pronunciació, les "gasten". Les petites modificacions articulatòries, generació rere generació, s'acumulen, i per això parlem català/castellà/francès...i no llatí.

Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:

- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!

1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.

DVBITAM SPICA  SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA   ROTA PANE CATENA  MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV   PAVPERA  DELICATA  RIPA

2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.

dimarts, 19 de febrer del 2013

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES


Respon a aquestes preguntes abans de llegir l'article de la Viquipèdia al qual porta l'enllaç. Posa-les en comú.
1. Què vol dir "llengües romàniques"?
2. En saps el nom d'alguna?
3. Què tenen en comú i què les diferencia?
4. Series capaç de reconèixer en quina llengua està un text? Què t'hi ajuda?

Per què on n'hi havia una de sola, de llengua, ara n'hi ha diverses, i diferenciades?

ÉS POSSIBLE ENTENDRE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES SENSE HAVER-LES ESTUDIAT?

La resposta és que sí, almenys la llengua escrita. O si no, feu-la prova.
EuroComRom

dilluns, 4 de febrer del 2013

LEXIC PANROMÀNIC COMÚ

Les paraules llatines que vénen a continuació són patrimonials en totes les llengües romàniques. Vol dir que es mantenen, amb variacions, des de fa més de dos mil anys. Aquesta mena de paraules són les que permeten que trobem un aire de familiaritat entre llengües com el francès i el romanès.

Busca com es diuen totes elles en català.

AQVA ARCVS AVRICVLA BONVS CANTARE CAPV(T) CORNV, DENTE(M), DORMIRE, DVLCIS, ESSE(RE), FACERE, FERRV(M), FLORE(M), FUGIRE, HABERE, HERBA, HOMO, INTRARE, LAC(TE), LINGVA, MANVS, MORIRE, NODVS, OCVLVS, PALMA, PISCE(M), RIDERE, RVMPERE, SANGVE(M), SICCVS, SONARE, STARE, TEMPVS, TERRA, VENIRE, VENTVS, VINVM