dimecres, 18 de setembre del 2013
dissabte, 31 d’agost del 2013
QUÈ FAREM A CLASSE?
Pel que fa a vocabulari, per exemple, el referit a les xifres, el cos humà, els animals, el calendari, les accions més habituals, el menjar, la família, prefixos i sufixos..També treballarem expressions llatines que encara es diuen, tal qual, en la nostra llengua (com per exemple gratis, curriculum vitae, motu proprio, ipso facto, sui generis, a priori...)
Quant a conceptes de lingüística: fonètica, semàntica, substrat, superestrat, ètim, paraules patrimonials i cultismes, evolució...Això ens permetrà entendre el pas del llatí a les diferents llengües romàniques.
Anireu trobant la matèria al blog de referència.
Hi haurà un control fàcil de superar si s'està atent i si es treballa, i eventualment, un petit treball d'investigació amb les pautes molt marcades. Això vol dir que no el podreu trobar a Internet.
Caldrà prendre apunts i tenir en tot moment una actitud de treball. La nota farà mitjana amb la de l'altre professor.
dimecres, 17 d’abril del 2013
EVOLUCIÓ FONÈTICA
Les paraules evolucionen perquè les persones que les parlen, amb els seus hàbits de pronunciació, les "gasten". Les petites modificacions articulatòries, generació rere generació, s'acumulen, i per això parlem català/castellà/francès...i no llatí.
Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:
- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!
1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.
DVBITAM SPICA SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA ROTA PANE CATENA MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV PAVPERA DELICATA RIPA
2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.
Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:
- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!
1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.
DVBITAM SPICA SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA ROTA PANE CATENA MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV PAVPERA DELICATA RIPA
2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.
dimarts, 19 de febrer del 2013
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
Respon a aquestes preguntes abans de llegir l'article de la Viquipèdia al qual porta l'enllaç. Posa-les en comú.
1. Què vol dir "llengües romàniques"?
2. En saps el nom d'alguna?
3. Què tenen en comú i què les diferencia?
4. Series capaç de reconèixer en quina llengua està un text? Què t'hi ajuda?
Per què on n'hi havia una de sola, de llengua, ara n'hi ha diverses, i diferenciades?
ÉS POSSIBLE ENTENDRE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES SENSE HAVER-LES ESTUDIAT?
La resposta és que sí, almenys la llengua escrita. O si no, feu-la prova.
EuroComRom
EuroComRom
dilluns, 4 de febrer del 2013
LEXIC PANROMÀNIC COMÚ
Les paraules llatines que vénen a continuació són patrimonials en totes les llengües romàniques. Vol dir que es mantenen, amb variacions, des de fa més de dos mil anys. Aquesta mena de paraules són les que permeten que trobem un aire de familiaritat entre llengües com el francès i el romanès.
Busca com es diuen totes elles en català.
AQVA ARCVS AVRICVLA BONVS CANTARE CAPV(T) CORNV, DENTE(M), DORMIRE, DVLCIS, ESSE(RE), FACERE, FERRV(M), FLORE(M), FUGIRE, HABERE, HERBA, HOMO, INTRARE, LAC(TE), LINGVA, MANVS, MORIRE, NODVS, OCVLVS, PALMA, PISCE(M), RIDERE, RVMPERE, SANGVE(M), SICCVS, SONARE, STARE, TEMPVS, TERRA, VENIRE, VENTVS, VINVM
Busca com es diuen totes elles en català.
AQVA ARCVS AVRICVLA BONVS CANTARE CAPV(T) CORNV, DENTE(M), DORMIRE, DVLCIS, ESSE(RE), FACERE, FERRV(M), FLORE(M), FUGIRE, HABERE, HERBA, HOMO, INTRARE, LAC(TE), LINGVA, MANVS, MORIRE, NODVS, OCVLVS, PALMA, PISCE(M), RIDERE, RVMPERE, SANGVE(M), SICCVS, SONARE, STARE, TEMPVS, TERRA, VENIRE, VENTVS, VINVM
divendres, 1 de febrer del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)