EVOLUCIÓ FONÈTICA

Les paraules evolucionen perquè les persones que les parlen, amb els seus hàbits de pronunciació, les "gasten". Les petites modificacions articulatòries, generació rere generació, s'acumulen, i per això parlem català/castellà/francès...i no llatí.

Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:

- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!

1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.

DVBITAM SPICA  SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA   ROTA PANE CATENA  MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV   PAVPERA  DELICATA  RIPA

2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

Respon a aquestes preguntes abans de llegir l'article de la Viquipèdia al qual porta l'enllaç. Posa-les en comú.
1. Què vol dir "llengües romàniques"?
2. En saps el nom d'alguna?
3. Què tenen en comú i què les diferencia?
4. Series capaç de reconèixer en quina llengua està un text? Què t'hi ajuda?

Per què on n'hi havia una de sola, de llengua, ara n'hi ha diverses, i diferenciades?

ÉS POSSIBLE ENTENDRE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES SENSE HAVER-LES ESTUDIAT?

La resposta és que sí, almenys la llengua escrita. O si no, feu-la prova.
EuroComRom

LEXIC PANROMÀNIC COMÚ

Les paraules llatines que vénen a continuació són patrimonials en totes les llengües romàniques. Vol dir que es mantenen, amb variacions, des de fa més de dos mil anys. Aquesta mena de paraules són les que permeten que trobem un aire de familiaritat entre llengües com el francès i el romanès.

Busca com es diuen totes elles en català.

AQVA ARCVS AVRICVLA BONVS CANTARE CAPV(T) CORNV, DENTE(M), DORMIRE, DVLCIS, ESSE(RE), FACERE, FERRV(M), FLORE(M), FUGIRE, HABERE, HERBA, HOMO, INTRARE, LAC(TE), LINGVA, MANVS, MORIRE, NODVS, OCVLVS, PALMA, PISCE(M), RIDERE, RVMPERE, SANGVE(M), SICCVS, SONARE, STARE, TEMPVS, TERRA, VENIRE, VENTVS, VINVM

PER SABER LA DATA A L'AUTÈNTIC ESTIL DELS ROMANS

Generador de dates a l'estil real que feien servir els romans.

VEGETALS

Tots sabem de la importància del consum de fruita, verdures i llegums per a una salut equilibrada, deixant de banda l'excés del consum de greixos d'origen animal. Els romans de les classes populars, com a bons mediterranis, eren bàsicament ovolactovegetarians, però no per convicció, sinó per necessitat. Pensa la quantitat de vegades a la setmana que consumeixes carn i consulta si és adequat des del punt de vista dietètic i mediambiental.
Canviem de tema. Vam heretar hàbits dels romans (que han anat canviant) i també productes. Aquests productes tenien noms. A quins productes corresponen els següents termes llatins?

PISVM, RAPHANVS, ASPARAGVS, ALIVM, PETROSILIVM, CERISIA,PRVNA, CAVLIS, LENS, CICERO, BOLETVS, ABELLANA, LACTVCA, BETA, BRASSICA.

Fes ara les següents activitats.
1. Tria set dels productes anteriors. Busca'n l'equivalència en dues d'aquestes llengües romàniques: italià, romanès, francès, portuguès. Presenta-ho en forma de taula tipus Excel.
2. Formula per escrit tres fets que t'hagin cridat l'atenció a l'hora de fer el teu treball. Tingues en compte les similituds entre les paraules.
3. "Cuina" es deia CVLINA en llatí. Aquest terme no s'ha trasmès per via popular a cap llengua romànica: totes deriven d'un altre terme COQVINA, del verb COQVERE, "coure". Per què creus que va ser així?
4. Malgrat tot, CVLINA ha arribat per via culta a la llengua. Recordes cap paraula catalana que s'hi assembli? És una paraula que es faci servir en la llengua estàndard?
5. Explica la diferència entre mot patrimonial i cultisme.
6. "Didal" i "digital" són dues paraules catalanes de sentit ben diferent. Totes dues provenen del mateix ètim (de la mateixa paraula llatina) DIGITALIS, de DIGITVS. Quina és patrimonial i quina és cultisme? Quina relació de significat hi ha entre l'ètim i les paraules catalanes resultants.

ÈTIMS, PARAULES PATRIMONIALS I CULTISMES

FRIGIDA LINGVA Lluna capil·lar literari càtedra MEDICVS freda ROTVNDVS llengua frígida CAPILLVM lingual metge REGVLA mèdic rotund LVNA cadira lletra regular CATHEDRA cabell regla LITTERA lunar rodó

Agrupa les paraules que estiguin relacionades entre si. Fes-ho mitjançant una taula. A la columna de l'esquerra, l'ètim, a la del mig la paraula patrimonial i a la de la dreta el cultisme.

Completa amb E (ètim), P (paraula patrimonial) i C (cultisme) cada afirmació.
Fa temps que és a la nostra llengua.
Es refereix a una cosa molt concreta.
No és de la nostra llengua.
Es fa servir en llengua estàndard.
Es refereix a una cosa general.
Ha modificat bastant la seva forma.
Es fa servir en el llenguatge de les ciències i en general, en un nivell de llengua culte
No ha modificat gaire la seva forma.