PRÀCTICA D'EXPRESSIONS LLATINES FREQÜENTS

Completa les frases següents fent servir expressions llatines que hi vagin bé.

Nosaltres no sabíem que passaria això: ho vam saber …............................
Hi havia.................. unes vint persones esperant el president.
Tothom ho sap, que aquell polític és corrupte! Això és …................................
No se sap quan començaran a construir l'edifici. De moment ho han deixat ….....................
Malauradament, el robatori és el …........................... d'algunes persones.
Ha començat a treballar molt, i el millor és que ho ha fet …..........................., no perquè li ho hagin dit.
És clar que hi penso, en el teu regal. No et preocupis, que ho tinc ….........
Per adonar-se de com és de difícil, cal comprovar-ho …..............
He tingut un ….................... . Sempre em passa amb els noms bascos, que són tan difícils de pronunciar.
Va tenir bessons de resultes d'una fecundació …..................., és a dir, artificial.

Escriu un petit text (4-5 línies) on hi encabeixis almenys vuit expressions llatines habituals.

ACOSTEU-VOS, FIDELS

Adeste fideles, laeti triumphantes
Venite, venite in Bethlehem
Natum videte, regem angelorum
Venite adoremus, uenite adoremus
Venite adoremus Dominum Us atreviu a cantar-la?

PAX IN HOMINIBVS BONAE VOLVNTATIS

1. Què creus que volen dir aquestes paraules o expressions llatines?

Edictum

Vniversus

Descriptio

Ibant

Ioseph

Galilaea

Civitate

Nazareth

David

Filium suum primogenitum

Et pastores eran in regionem...vigilantes

Angelus

Natus est ...Salvator, qui est Christus

Pax in hominibus bonae uoluntatis

Maria conseruabat ...uerba...in corde suo

2. Busca a l’Evangeli segons sant Lluc els primers 20 versets del capítol 2 i tindràs la traducció d’aquest fragment. Pertany a la traducció de la Bíblia que va fer sant Jeroni al segle V. Se l’anomena Vulgata, és a dir, “difosa, divulgada, popular”.

EVANGELIVM SECVNDVM LVCAM

2
1 Factum est autem, in diebus illis exiit edictum a Caesare Augusto, ut describeretur uniuersus orbis.
2 Haec descriptio prima facta est praeside Syriae Quirino.
3 Et ibant omnes, ut profiterentur, singuli in suam ciuitatem.
4 Ascendit autem et Ioseph a Galilaea de ciuitate Nazareth in Iudaeam in civitatem David, quae uocatur Bethlehem, eo quod esset de domo et familia David,
5 ut profiteretur cum Maria desponsata sibi, uxore praegnante.
6 Factum est autem, cum essent ibi, impleti sunt dies, ut pareret,
7 et peperit filium suum primogenitum; et pannis eum involvit et reclinauit eum in praesepio, quia non erat eis locus in deuersorio.
8 Et pastores erant in regione eadem vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum.
9 Et angelus Domini stetit iuxta illos, et claritas Domini circumfulsit illos, et timuerunt timore magno.
10 Et dixit illis angelus: “ Nolite timere; ecce enim euangelizo uobis gaudium magnum, quod erit omni populo,
11 quia natus est uobis hodie Salvator, qui est Christus Dominus, in ciuitate David.
12 Et hoc uobis signum: inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in praesepio ”.
13 Et subito facta est cum angelo multitudo militiae caelestis laudantium Deum et dicentium:
14 “ Gloria in altissimis Deo,
et super terram pax in hominibus bonae uoluntatis ”.
15 Et factum est, ut discesserunt ab eis angeli in caelum, pastores loquebantur ad inuicem: “ Transeamus usque Bethlehem et uideamus hoc uerbum, quod factum est, quod Dominus ostendit nobis ”.
16 Et uenerunt festinantes et inuenerunt Mariam et Ioseph et infantem positum in praesepio.
17 Videntes autem notum fecerunt uerbum, quod dictum erat illis de puero hoc.
18 Et omnes, qui audierunt, mirati sunt de his, quae dicta erant a pastoribus ad ipsos.
19 Maria autem conseruabat omnia verba haec conferens in corde suo.
20 Et reuersi sunt pastores glorificantes et laudantes Deum in omnibus, quae audierant et uiderant, sicut dictum est ad illos.

3. En grups, prepareu-vos per llegir el text llatí en veu alta, procurant donar entonació al text.

FAMÍLIA A ROMA

Article per llegir i comentar.

EL MÓN SEGONS ELS ROMANS

Article per completar el tema.

QUÈ FAREM A CLASSE?

Combinarem l'aprenentatge de vocabulari llatí bàsic (útil per comprendre el vocabulari culte de la nostra llengua i l'ortografia) amb alguns conceptes de lingüística.
Pel que fa a vocabulari, per exemple, el referit a les xifres, el cos humà, els animals, el calendari, les accions més habituals, el menjar, la família, prefixos i sufixos..També treballarem expressions llatines que encara es diuen, tal qual, en la nostra llengua (com per exemple gratis, curriculum vitae, motu proprio, ipso facto, sui generis, a priori...)
Quant a conceptes de lingüística: fonètica, semàntica, substrat, superestrat, ètim, paraules patrimonials i cultismes, evolució...Això ens permetrà entendre el pas del llatí a les diferents llengües romàniques.
Anireu trobant la matèria al blog de referència.

Hi haurà un control fàcil de superar si s'està atent i si es treballa, i eventualment, un petit treball d'investigació amb les pautes molt marcades. Això vol dir que no el podreu trobar a Internet.

Caldrà prendre apunts i tenir en tot moment una actitud de treball. La nota farà mitjana amb la de l'altre professor.

EVOLUCIÓ FONÈTICA

Les paraules evolucionen perquè les persones que les parlen, amb els seus hàbits de pronunciació, les "gasten". Les petites modificacions articulatòries, generació rere generació, s'acumulen, i per això parlem català/castellà/francès...i no llatí.

Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:

- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!

1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.

DVBITAM SPICA  SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA   ROTA PANE CATENA  MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV   PAVPERA  DELICATA  RIPA

2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.