PER POSAR-SE D'ACORD

En podem dir "pèsols" o "txítxaros" en català. "Peas" en anglès, "petits pois" en francès, "piselli" en italià...Però per facilitar el treball als científics, tots estaran d'acord de parlar de Pisum sativum.
Pisum sativum és el nom científic dels pèsols. D'aquesta manera de denominar els éssers vius (els centenars de milers d'espècies animals, vegetals i de microorganismes) se'n diu nomenclatura binomial.
La primera part porta majúscula inicial (Homo) i tot plegat s'escriu en cursiva. Així nosaltres pertanyem a l'espècie Homo sapiens.
La nomenclatura binomial parteix del llatí.
Tenint en compte això, i consultant allà on calgui, responeu les següents qüestions:

1. Quins avantatges presenta?
2. La segona part de la nomenclatura binomial pot portar termes com ara albus, niger, ruber; australis, borealis; maior, minor; indica, hispanica, italica; officinalis; edulis; sativus; vulgaris...i així gairebé ad infinitum. Què volen dir aquests termes?
3. Busca el nom científic de les següents espècies: lleó, home de Neanderthal, prunera, trèvol, pomera, gos, gat, escarabat de la patata, llop, tigre, hiena, llevat de la cervesa.
4. Per pujar nota: busca el nom binomial de 5 éssers vius més.

MATER TVA MALA BVRRA EST

No és cap falta de consideració envers ta mare: només descriu alguna cosa que no se li posarà bé a l'estómac.
Després d'una època de menjar molt com és el Nadal, per què no parlar de menjar?

La dieta dels romans era relativament similar a la nostra. Diem "relativament" perquè es nodria de productes mediterranis, però desconeixia productes molt habituals entre nosaltres com per exemple la patata i el tomàquet. I sobretot ens resultarien estranyes segons quines combinacions d'ingredients, així com els condiments: el menjar era molt especiat.

Què menjaven els romans? On anaven a comprar-ho? Aquí teniu una llista de termes. Copieu-la als apunts amb la corresponent traducció. Quan no sigui possible deduir-la, busqueu on calgui.

PIRA MALVM  NVX  OVA FABAE PANIS  MACELLVM  SAL OLEVM  CIPAE  ACETVM OLIVAE GARVM   FRVMENTVM VVAE AQVA MEL VINVM PISCIS CARO TABERNA LAC FARINA AMYGDALAE PERSICVM

Més preguntes:
1. Per què els romans no coneixien la patata, el tomàquet (i el blat de moro, el tabac, les mongetes...)?
2. Per què creus que el menjar anava forçosament acompanyat de moltes espècies?
3. Malgrat tot, les classes populars només menjaven i bevien una cosa. Què devia ser? Pensa que fins i tot avui en dia té una forta càrrega simbòlica, present en expressions fetes i també en la religió.
4. "Menjar" i "beure" eren respectivament "ESSE" i "BIBERE". Per què no es conserva en cap llengua romànica un derivat directe de "ESSE" (ajuda: se sembla a un altre verb molt habitual)?
5. Busca a quines llengues romàniques corresponen aquestes paraules. Totes volen dir el mateix: COMER (1), COMER (2), MENJAR, MANGER, MANGIARE, A MANCA, MANJAR.
6. Busca: qui va ser Apici? Copia'n alguna "obra" seva per llegir-la i comentar-la a classe.

QUÈ EN SAPS, DEL LLATÍ I DE LES LLENGÜES QUE SE'N VAN DERIVAR

Respon V o F en cada cas. 

1. El llatí ja no es parla.
2. Les llengües romàniques són les que provenen del romà, llengua que encara avui es parla a Romania.
3. Aprendre llatí implica memoritzar molt.
4. Les llengües romàniques no es parlen gaire a l'Àsia, però sí a Llatinoamèrica.
5. El llatí vulgar era la llengua parlada pel poble durant l'època de l'Imperi romà.
6. El portuguès és la llengua romànica que compta amb més parlants.
7. Les llengües romàniques es parlaven o es continuen parlant en un territori anomenat Romània.
8. En llatí, hi ha paraules que es declinen. En català això no existeix.
9. L'anglès és una de les més importants llengües romàniques.
10. Una de les raons que va convertir el llatí vulgar en les diferents llengües romàniques va ser la grandària de l'Imperi.
11. L'italià no és una llengua romànica.
12. El català és considerat una llengua gal·loromànica.
13. Si trobem que hi ha paraules italianes, franceses, portugueses, castellanes i catalanes que s'assemblen és perquè tenen un origen comú.
14. Aprendre llatí aporta algunes coses.

ELS COSINS TENEN UN AIRE DE FAMÍLIA

Ets capaç d'elaborar una graella on completar, en l'eix vertical, les paraules de cada idioma i en l'horitzontal, els idiomes de què es tracta? Una pista: la paraula llatina originària la trobaràs en majúscula.

Idiomes: llatí, castellà, francès, italià, llatí, català,

Paraules: BONVS, flor, fleur, fiore, aigua, agua, CAMPVS, DVLCEM, campo, doux, dolce, flor, FLOREM, AQVA, main, mano, peix, pez, poisson, pesce, temps MANVS, tiempo, temps, tempo, vent, VENTVS, bo, champ, campo, dolç, dulce, bueno, bon, viento, vent, vento, PISCEM, TEMPVS,buono, camp, eau, acqua, mà, mano.

T'ha resultat especialment difícil aquesta activitat? Què t'hi ha ajudat?

COM SONAVA EL LLATÍ?

Homines oculis uident et auris audiunt. Homo qui oculos bonos habet bene uidet, homo qui oculos malos habet male uidet.

L'ALFABET LLATÍ

Constava de les lletres següents:

A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z

Per aprendre la pronunciació clàssica de llatí, memoritza com es pronuncien aquestes paraules

AVLA

BESTIA

COVA

DARE

EXITVS

FARINA

GENTES

HVMANVS

IRE

KALENDARIVM

LAR

MONS

NON

PARARE

QVAERERE

RVS

SVVS

TAVRVS

VENIRE

MÉS EXPRESSIONS ENCARA

Sabeu què volen dir les següents expressions? A qui s'atribueixen les que tenen "autor"? A quin àmbit pertanyen?

MENS SANA IN CORPORE SANO--SVI GENERIS--VRBI ET ORBE--IN VINO VERITAS--IN TABERNA QVANDO SVMVS--CORPVS CHRISTI--CARPE DIEM--TV QVOQVE, BRVTE, FILI MI?--LOCVS AMOENVS--BEATVS ILLE--VBI SVNT?--RIGOR MORTIS--COLLIGE, VIRGO, ROSAS--QVOVSQVE TANDEM ABVTERE PATIENTIA NOSTRA, CATILINA?--ARMA VIRVMQVE CANO--VIVAMVS ATQVE AMEMVS--RARA AVIS--IN MEDIAS RES--HABEAS CORPVS--GAVDEAMVS IGITVR, IVVENES DVM SVMVS--