COM ES VESTIEN ELS ROMANS?

No era un poble especialmente obsessionat per la moda. Els homes duien la toga, (així s’anomena encara la mena de bata que porten els advocats durant els judicis). Era una peça de llana, d’uns cinc metres de llargada, que s’enrotllava al voltant del cos. No la podia portar qualsevol: era només privilegi dels ciutadans romans, que no eren tots els habitants de l’Imperi, i tampoc es duia cada dia, sinó en ocasions especials. Per sota de la toga es duia una túnica llarga de llana.

La diferència entre les classes socials no només es veia per la qualitat dels vestits. Un ciutadà corrent portava, ja ho sabem, la túnica i al damunt la toga alba o uirilis, i calcei (sabates de cuiro). Els senadores  i els equites (cavallers, gent prou rica per tenir un cavall) en duien també, però amb una franja de gruix diferent.

Les dones portaven una túnica llarga (stola) i una toga més petita (palla) que també servia per tapar-se el cap quan sortien al carrer.

Els esclaus (serui), lliberts (liberti) i els estrangers (barbari) només podien portar la túnica, ja que no eren ciutadans.

Cliqueu en aquest vincle per saber-ne més.

La pàgina web on us remet està en anglès. Però fent un esforç podreu llegir-la. Anoteu cinc informacions curioses sobre la manera de vestir-se dels romans.

ILVRO, OPPIDVM CIVIVM ROMANORVM

Al marge del treball que ja heu enviat en grup per correu electrònic, expliqueu breument, en cinc o sis línies, les vostres impressions del patrimoni romà a la nostra ciutat. Aquest treball és individual.

LA FAMÍLIA

El concepte de família en època romana era diferent al que tenim avui en dia. Evidentment era de tipus patriarcal. El pater familias és l'amo i senyor de persones i béns (que inclouen els esclaus, serui). A casa (domus), sobretot si té una certa posició, rep els seus subordinats (clientes), que poden ser gent que li deu favors (o diners), hi xerra tranquil·lament o se'n va amb ells a relaxar-se prenent-se un bany o "descarregant" mentre tanquen un tracte (a les latrinae). La mater, la seva sponsa, s'ocupa dels nens, de l'administració de la casa, de les compres, que els esclaus facin la seva feina. Amb el temps, alguns esclaus de confiança poden comprar la seva llibertat (i convertir-se en liberti).
Pel que fa a les relacions de parentiu i les paraules per designar-lo, eren una mica diferents de les nostres. Els parents per part de pare i de mare reben noms diferents.
Escolta l'explicació i pren-ne apunts.
Activitats:
1. Fes el teu arbre genealògic, incloent-hi els noms de parentiu en llatí, fins als teus besavis (proaui).
2. Busca a la Wikipedia (en castellà) l'article "nombres romanos", i després de llegir-lo atentament (se'n faran preguntes el proper dia), inventa't un nom llatí ben sonor i ben maco per a tu mateix/a.