ACOSTEU-VOS, FIDELS

Adeste fideles, laeti triumphantes
Venite, venite in Bethlehem
Natum videte, regem angelorum
Venite adoremus, uenite adoremus
Venite adoremus Dominum Us atreviu a cantar-la?

PAX IN HOMINIBVS BONAE VOLVNTATIS

1. Què creus que volen dir aquestes paraules o expressions llatines?

Edictum

Vniversus

Descriptio

Ibant

Ioseph

Galilaea

Civitate

Nazareth

David

Filium suum primogenitum

Et pastores eran in regionem...vigilantes

Angelus

Natus est ...Salvator, qui est Christus

Pax in hominibus bonae uoluntatis

Maria conseruabat ...uerba...in corde suo

2. Busca a l’Evangeli segons sant Lluc els primers 20 versets del capítol 2 i tindràs la traducció d’aquest fragment. Pertany a la traducció de la Bíblia que va fer sant Jeroni al segle V. Se l’anomena Vulgata, és a dir, “difosa, divulgada, popular”.

EVANGELIVM SECVNDVM LVCAM

2
1 Factum est autem, in diebus illis exiit edictum a Caesare Augusto, ut describeretur uniuersus orbis.
2 Haec descriptio prima facta est praeside Syriae Quirino.
3 Et ibant omnes, ut profiterentur, singuli in suam ciuitatem.
4 Ascendit autem et Ioseph a Galilaea de ciuitate Nazareth in Iudaeam in civitatem David, quae uocatur Bethlehem, eo quod esset de domo et familia David,
5 ut profiteretur cum Maria desponsata sibi, uxore praegnante.
6 Factum est autem, cum essent ibi, impleti sunt dies, ut pareret,
7 et peperit filium suum primogenitum; et pannis eum involvit et reclinauit eum in praesepio, quia non erat eis locus in deuersorio.
8 Et pastores erant in regione eadem vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum.
9 Et angelus Domini stetit iuxta illos, et claritas Domini circumfulsit illos, et timuerunt timore magno.
10 Et dixit illis angelus: “ Nolite timere; ecce enim euangelizo uobis gaudium magnum, quod erit omni populo,
11 quia natus est uobis hodie Salvator, qui est Christus Dominus, in ciuitate David.
12 Et hoc uobis signum: inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in praesepio ”.
13 Et subito facta est cum angelo multitudo militiae caelestis laudantium Deum et dicentium:
14 “ Gloria in altissimis Deo,
et super terram pax in hominibus bonae uoluntatis ”.
15 Et factum est, ut discesserunt ab eis angeli in caelum, pastores loquebantur ad inuicem: “ Transeamus usque Bethlehem et uideamus hoc uerbum, quod factum est, quod Dominus ostendit nobis ”.
16 Et uenerunt festinantes et inuenerunt Mariam et Ioseph et infantem positum in praesepio.
17 Videntes autem notum fecerunt uerbum, quod dictum erat illis de puero hoc.
18 Et omnes, qui audierunt, mirati sunt de his, quae dicta erant a pastoribus ad ipsos.
19 Maria autem conseruabat omnia verba haec conferens in corde suo.
20 Et reuersi sunt pastores glorificantes et laudantes Deum in omnibus, quae audierant et uiderant, sicut dictum est ad illos.

3. En grups, prepareu-vos per llegir el text llatí en veu alta, procurant donar entonació al text.

FAMÍLIA A ROMA

Article per llegir i comentar.

EL MÓN SEGONS ELS ROMANS

Article per completar el tema.

QUÈ FAREM A CLASSE?

Combinarem l'aprenentatge de vocabulari llatí bàsic (útil per comprendre el vocabulari culte de la nostra llengua i l'ortografia) amb alguns conceptes de lingüística.
Pel que fa a vocabulari, per exemple, el referit a les xifres, el cos humà, els animals, el calendari, les accions més habituals, el menjar, la família, prefixos i sufixos..També treballarem expressions llatines que encara es diuen, tal qual, en la nostra llengua (com per exemple gratis, curriculum vitae, motu proprio, ipso facto, sui generis, a priori...)
Quant a conceptes de lingüística: fonètica, semàntica, substrat, superestrat, ètim, paraules patrimonials i cultismes, evolució...Això ens permetrà entendre el pas del llatí a les diferents llengües romàniques.
Anireu trobant la matèria al blog de referència.

Hi haurà un control fàcil de superar si s'està atent i si es treballa, i eventualment, un petit treball d'investigació amb les pautes molt marcades. Això vol dir que no el podreu trobar a Internet.

Caldrà prendre apunts i tenir en tot moment una actitud de treball. La nota farà mitjana amb la de l'altre professor.

EVOLUCIÓ FONÈTICA

Les paraules evolucionen perquè les persones que les parlen, amb els seus hàbits de pronunciació, les "gasten". Les petites modificacions articulatòries, generació rere generació, s'acumulen, i per això parlem català/castellà/francès...i no llatí.

Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:

- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!

1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.

DVBITAM SPICA  SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA   ROTA PANE CATENA  MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV   PAVPERA  DELICATA  RIPA

2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

Respon a aquestes preguntes abans de llegir l'article de la Viquipèdia al qual porta l'enllaç. Posa-les en comú.
1. Què vol dir "llengües romàniques"?
2. En saps el nom d'alguna?
3. Què tenen en comú i què les diferencia?
4. Series capaç de reconèixer en quina llengua està un text? Què t'hi ajuda?

Per què on n'hi havia una de sola, de llengua, ara n'hi ha diverses, i diferenciades?

ÉS POSSIBLE ENTENDRE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES SENSE HAVER-LES ESTUDIAT?

La resposta és que sí, almenys la llengua escrita. O si no, feu-la prova.
EuroComRom

LEXIC PANROMÀNIC COMÚ

Les paraules llatines que vénen a continuació són patrimonials en totes les llengües romàniques. Vol dir que es mantenen, amb variacions, des de fa més de dos mil anys. Aquesta mena de paraules són les que permeten que trobem un aire de familiaritat entre llengües com el francès i el romanès.

Busca com es diuen totes elles en català.

AQVA ARCVS AVRICVLA BONVS CANTARE CAPV(T) CORNV, DENTE(M), DORMIRE, DVLCIS, ESSE(RE), FACERE, FERRV(M), FLORE(M), FUGIRE, HABERE, HERBA, HOMO, INTRARE, LAC(TE), LINGVA, MANVS, MORIRE, NODVS, OCVLVS, PALMA, PISCE(M), RIDERE, RVMPERE, SANGVE(M), SICCVS, SONARE, STARE, TEMPVS, TERRA, VENIRE, VENTVS, VINVM

PER SABER LA DATA A L'AUTÈNTIC ESTIL DELS ROMANS

Generador de dates a l'estil real que feien servir els romans.

VEGETALS

Tots sabem de la importància del consum de fruita, verdures i llegums per a una salut equilibrada, deixant de banda l'excés del consum de greixos d'origen animal. Els romans de les classes populars, com a bons mediterranis, eren bàsicament ovolactovegetarians, però no per convicció, sinó per necessitat. Pensa la quantitat de vegades a la setmana que consumeixes carn i consulta si és adequat des del punt de vista dietètic i mediambiental.
Canviem de tema. Vam heretar hàbits dels romans (que han anat canviant) i també productes. Aquests productes tenien noms. A quins productes corresponen els següents termes llatins?

PISVM, RAPHANVS, ASPARAGVS, ALIVM, PETROSILIVM, CERISIA,PRVNA, CAVLIS, LENS, CICERO, BOLETVS, ABELLANA, LACTVCA, BETA, BRASSICA.

Fes ara les següents activitats.
1. Tria set dels productes anteriors. Busca'n l'equivalència en dues d'aquestes llengües romàniques: italià, romanès, francès, portuguès. Presenta-ho en forma de taula tipus Excel.
2. Formula per escrit tres fets que t'hagin cridat l'atenció a l'hora de fer el teu treball. Tingues en compte les similituds entre les paraules.
3. "Cuina" es deia CVLINA en llatí. Aquest terme no s'ha trasmès per via popular a cap llengua romànica: totes deriven d'un altre terme COQVINA, del verb COQVERE, "coure". Per què creus que va ser així?
4. Malgrat tot, CVLINA ha arribat per via culta a la llengua. Recordes cap paraula catalana que s'hi assembli? És una paraula que es faci servir en la llengua estàndard?
5. Explica la diferència entre mot patrimonial i cultisme.
6. "Didal" i "digital" són dues paraules catalanes de sentit ben diferent. Totes dues provenen del mateix ètim (de la mateixa paraula llatina) DIGITALIS, de DIGITVS. Quina és patrimonial i quina és cultisme? Quina relació de significat hi ha entre l'ètim i les paraules catalanes resultants.

ÈTIMS, PARAULES PATRIMONIALS I CULTISMES

FRIGIDA LINGVA Lluna capil·lar literari càtedra MEDICVS freda ROTVNDVS llengua frígida CAPILLVM lingual metge REGVLA mèdic rotund LVNA cadira lletra regular CATHEDRA cabell regla LITTERA lunar rodó

Agrupa les paraules que estiguin relacionades entre si. Fes-ho mitjançant una taula. A la columna de l'esquerra, l'ètim, a la del mig la paraula patrimonial i a la de la dreta el cultisme.

Completa amb E (ètim), P (paraula patrimonial) i C (cultisme) cada afirmació.
Fa temps que és a la nostra llengua.
Es refereix a una cosa molt concreta.
No és de la nostra llengua.
Es fa servir en llengua estàndard.
Es refereix a una cosa general.
Ha modificat bastant la seva forma.
Es fa servir en el llenguatge de les ciències i en general, en un nivell de llengua culte
No ha modificat gaire la seva forma.

LA VIDA DE CADA DIA DELS ROMANS ERA MOLT DIFERENT DE LA NOSTRA?

Guia completíssima sobre com vivien els romans.

MÚSICA EN LLATÍ

Segur que aquesta peça et sona.
Escolta l'explicació del professor i pren-ne les notes que consideris. Després, en escoltar-la, amb la traducció a sota, fixa't en com pronuncien la lletra. Com definiries la peça amb dos o tres adjectius?
O Fortuna (Carl Orff)

Aquesta altra no et sonarà, però la lletra fa pensar.
Clica aquí per llegir el text. Escolta la traducció que en farà el professor. Quin és el tema?
In taberna quando sumus (Carl Orff)

ANIMALS AL CEL?

Els pobles de l'antiguitat es van fixar que les estrelles del cel nocturn variaven amb una certa periodicitat. Van imaginar que es podien agrupar seguint uns dibuixos i a més van creure que les persones nascudes sota unes estrelles determinades eren de tal i tal manera. Els primers a concebre l'astrologia (que no cal confondre amb l'astronomia) van ser els babilonis. Grecs i finalment romans van copiar-ne els signes del zodíac (del grec "zoon", animal).

1) Ordena els signes de l'horòscop.
LEO, GEMINI, CAPRICORNIVS,LIBRA, TAVRVS, VIRGO, ARIES, CANCER, SCORPIO, AQVARIVS, PISCES, SAGITTARIVS
2) Pel que fa al teu. Quin animal/ésser representa? Quin n'és el seu símbol? Com "sou" la gent del teu signe?

PARE NOSTRE DE LA LITÚRGIA EN LLATÍ

Segons diu l'Evangeli, quan els deixebles van demanar a Jesús com dirigir-se a Déu Pare, les seves paraules van ser les que trobaràs a sota. Però no ho va dir en llatí, sinó en arameu. L'Evangeli es va redactar en grec, i al segle IV sant Jeroni va traduir tota la Bíblia al llatí, en una edició que es va anomenar Vulgata, és a dir, "coneguda" "difosa", "(di)vulgada".

1) Completa el text del Pater noster amb les paraules que hi ha a sota..

Pater noster, qui es in caelis:

sanctificetur ..........Tuum;

adveniat ............ Tuum;

fiat ............ Tua,

sicut in caelo, et in .............

Panem .............. cotidianum ...... nobis hodie;

et dimitte nobis debita nostra,

sicut et nos dimittimus debitoribus ................;

et ne nos inducas in ......................

sed ............... nos a ..............

            nostrum Malo tentationem voluntas Nomen nostris da libera terra Regnum

          2) Llegeix el text en veu alta. El Papa encara ho fa, tot i que no fa servir la pronunciació clàssica, sinó italianitzant.