Les paraules evolucionen perquè les persones que les parlen, amb els seus hàbits de pronunciació, les "gasten". Les petites modificacions articulatòries, generació rere generació, s'acumulen, i per això parlem català/castellà/francès...i no llatí.
Cadascuna de les llengües romàniques té unes lleis evolutives diferents (per això s'ha arribat a llengües diferents!). En el cas del català podríem citar-ne unes quantes:
- la L- inicial del llatí es palatalitza en ll-: LVPVM>llop, LITTERA>lletra
- els mots que començaven per S+ consonant hi afegeixen una "e" al davant: STARE>estar
- els diftongs AV i AE es redueixen a "o" i "e", respectivament: CAVSA>cosa, TAEDA>teia
- les consonants oclusives P, T i C entre vocals se sonoritzen en -b-, -d- i -g-: APOTECA>bodega
- en les paraules esdrúixoles del llatí, desapareix la vocal postònica: VIRIDA>verda, CALIDA>calda (sovint en plural: nom de moltes poblacions que tenien aigues termals ja conegudes en època romana)
- les vocals finals solen desaparèixer, a excepció de la A: FORTE>fort, CVLV>cul (això no passa, per exemple, en castellà o en portuguès)
-un cop cau la vocal final, si hi queda una -N, desapareix PINV>PIN>pi, MANV>MAN>mà
Aquestes dues darreres regles són específiques del català i han provocat que sigui una llengua amb molts monosíl·labs. Crec que ja ho saps, sí o no, noi? És clar que sí!
1. Tenint en compte el que acabes de llegir, intenta deduir a quines paraules patrimonials corresponen els ètims següents.
DVBITAM SPICA SOCERV LACRIMA FONTE COMITE CAECA ROTA PANE CATENA MASCVLV VNGVLA PETRA PAVCV BONV PAVPERA DELICATA RIPA
2. Busca almenys cinc cultismes derivats d'aquests ètims.
