VEGETALS

Tots sabem de la importància del consum de fruita, verdures i llegums per a una salut equilibrada, deixant de banda l'excés del consum de greixos d'origen animal. Els romans de les classes populars, com a bons mediterranis, eren bàsicament ovolactovegetarians, però no per convicció, sinó per necessitat. Pensa la quantitat de vegades a la setmana que consumeixes carn i consulta si és adequat des del punt de vista dietètic i mediambiental.
Canviem de tema. Vam heretar hàbits dels romans (que han anat canviant) i també productes. Aquests productes tenien noms. A quins productes corresponen els següents termes llatins?

PISVM, RAPHANVS, ASPARAGVS, ALIVM, PETROSILIVM, CERISIA,PRVNA, CAVLIS, LENS, CICERO, BOLETVS, ABELLANA, LACTVCA, BETA, BRASSICA.

Fes ara les següents activitats.
1. Tria set dels productes anteriors. Busca'n l'equivalència en dues d'aquestes llengües romàniques: italià, romanès, francès, portuguès. Presenta-ho en forma de taula tipus Excel.
2. Formula per escrit tres fets que t'hagin cridat l'atenció a l'hora de fer el teu treball. Tingues en compte les similituds entre les paraules.
3. "Cuina" es deia CVLINA en llatí. Aquest terme no s'ha trasmès per via popular a cap llengua romànica: totes deriven d'un altre terme COQVINA, del verb COQVERE, "coure". Per què creus que va ser així?
4. Malgrat tot, CVLINA ha arribat per via culta a la llengua. Recordes cap paraula catalana que s'hi assembli? És una paraula que es faci servir en la llengua estàndard?
5. Explica la diferència entre mot patrimonial i cultisme.
6. "Didal" i "digital" són dues paraules catalanes de sentit ben diferent. Totes dues provenen del mateix ètim (de la mateixa paraula llatina) DIGITALIS, de DIGITVS. Quina és patrimonial i quina és cultisme? Quina relació de significat hi ha entre l'ètim i les paraules catalanes resultants.