ENCARA PARLEM LLATÍ?

 Completa les frases següents amb alguna de les expressions llatines treballades.

1. Escolta’m, bé que em puc equivocar. O no saps que .............................................?
2. La renda ................................. d’aquell país és molt baixa, ja que és un país pobre.
3. Tothom ho sap, tothom ho diu: és .......................................!
4. Fer de comercial és el seu .............................., i li va força bé.
5. .............................., sense tenir les dades exactes, sembla que serà fàcil.
6. El director vol que vinguis ......................., o sigui que no t’entretinguis.
7. Hi havia vora tres-centes persones, .......................
8. No se sap quan es tornarà a convocar el jurat, ho han ajornat ..............................
9. Per presentar-se a l’exament cal fer una sol·licitud per escrit, això és ............................................................
10. –Ja he acabat la feina! –I jo ...................!
11. Tinc una idea excel·lent, fa temps que la tinc ........................
12. No és que ho hagis entès malament: va ser ell, que va tenir un .......................................... quan ho explicava

Busqueu 5 expressions llatines més. N'hi ha moltes! 

UNA LLENGUA BESSONA A LA NOSTRA?

Jaufrés Rudèls de Blaia si fo mout gentil òms, e fo princes de Blaia. Et enamorèt se de la Comptessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu'el n'auzi dire al pelegrins que venguen d'Antiòcha; e fez de lèis mains vèrs ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de léis vezer, el se crosèt, e se mes en mar. E pres la malautia en la nau, e fo conduch a Tripol enun albèrc per mort. E fo fait saber a la Comptessa; et ela venc ad el, al son lèit, e pres lo entre sos bratz. E saup qu'ela èra la Comptessa, e mantenent recobrèt l'auzir e'l flairar, e lauzèt Dieu que l'avia la  vida sostenguda tro que'l l'agues vista. Et enaissi el mori entre sos bratz. Et ela lo fez a gran onor sepelir en la maison del temple. E pòis, en aquel dia, ela se rendét morga per la dolor qu'ela ac de la mort de lui. 
Biografia d'un trobador medieval.
Un vídeo de Massilia Sound System, que barreja el francès i l'occità
El text de la cançó. Per cert, "cançó" és una paraula occitana. Sembla català però no ho és!

UNA CANÇÓ EN ROMANÈS

És una mica enganxifosa, típica d'estiu, antiga, si voleu, però és en romanès, perquè vegeu com sona. L'acabareu cantant, segur.Alo, salut, sunt eu

LA GASTRONOMIA ROMANA

Llegeix aquest article i respon a les preguntes que se't formularan

COM ES VESTIEN ELS ROMANS?

No era un poble especialmente obsessionat per la moda. Els homes duien la toga, (així s’anomena encara la mena de bata que porten els advocats durant els judicis). Era una peça de llana, d’uns cinc metres de llargada, que s’enrotllava al voltant del cos. No la podia portar qualsevol: era només privilegi dels ciutadans romans, que no eren tots els habitants de l’Imperi, i tampoc es duia cada dia, sinó en ocasions especials. Per sota de la toga es duia una túnica llarga de llana.

La diferència entre les classes socials no només es veia per la qualitat dels vestits. Un ciutadà corrent portava, ja ho sabem, la túnica i al damunt la toga alba o uirilis, i calcei (sabates de cuiro). Els senadores  i els equites (cavallers, gent prou rica per tenir un cavall) en duien també, però amb una franja de gruix diferent.

Les dones portaven una túnica llarga (stola) i una toga més petita (palla) que també servia per tapar-se el cap quan sortien al carrer.

Els esclaus (serui), lliberts (liberti) i els estrangers (barbari) només podien portar la túnica, ja que no eren ciutadans.

Cliqueu en aquest vincle per saber-ne més.

La pàgina web on us remet està en anglès. Però fent un esforç podreu llegir-la. Anoteu cinc informacions curioses sobre la manera de vestir-se dels romans.

ILVRO, OPPIDVM CIVIVM ROMANORVM

Al marge del treball que ja heu enviat en grup per correu electrònic, expliqueu breument, en cinc o sis línies, les vostres impressions del patrimoni romà a la nostra ciutat. Aquest treball és individual.

LA FAMÍLIA

El concepte de família en època romana era diferent al que tenim avui en dia. Evidentment era de tipus patriarcal. El pater familias és l'amo i senyor de persones i béns (que inclouen els esclaus, serui). A casa (domus), sobretot si té una certa posició, rep els seus subordinats (clientes), que poden ser gent que li deu favors (o diners), hi xerra tranquil·lament o se'n va amb ells a relaxar-se prenent-se un bany o "descarregant" mentre tanquen un tracte (a les latrinae). La mater, la seva sponsa, s'ocupa dels nens, de l'administració de la casa, de les compres, que els esclaus facin la seva feina. Amb el temps, alguns esclaus de confiança poden comprar la seva llibertat (i convertir-se en liberti).
Pel que fa a les relacions de parentiu i les paraules per designar-lo, eren una mica diferents de les nostres. Els parents per part de pare i de mare reben noms diferents.
Escolta l'explicació i pren-ne apunts.
Activitats:
1. Fes el teu arbre genealògic, incloent-hi els noms de parentiu en llatí, fins als teus besavis (proaui).
2. Busca a la Wikipedia (en castellà) l'article "nombres romanos", i després de llegir-lo atentament (se'n faran preguntes el proper dia), inventa't un nom llatí ben sonor i ben maco per a tu mateix/a.