La resposta és que sí, almenys la llengua escrita. O si no, feu-la prova.
EuroComRom
Saecula volant, sed verba manent. Els segles passen, però les paraules es queden. Blog de llengua i cultura llatina de l'escola Mare de Déu de Lourdes de Mataró.
dimarts, 19 de febrer del 2013
dilluns, 4 de febrer del 2013
LEXIC PANROMÀNIC COMÚ
Les paraules llatines que vénen a continuació són patrimonials en totes les llengües romàniques. Vol dir que es mantenen, amb variacions, des de fa més de dos mil anys. Aquesta mena de paraules són les que permeten que trobem un aire de familiaritat entre llengües com el francès i el romanès.
Busca com es diuen totes elles en català.
AQVA ARCVS AVRICVLA BONVS CANTARE CAPV(T) CORNV, DENTE(M), DORMIRE, DVLCIS, ESSE(RE), FACERE, FERRV(M), FLORE(M), FUGIRE, HABERE, HERBA, HOMO, INTRARE, LAC(TE), LINGVA, MANVS, MORIRE, NODVS, OCVLVS, PALMA, PISCE(M), RIDERE, RVMPERE, SANGVE(M), SICCVS, SONARE, STARE, TEMPVS, TERRA, VENIRE, VENTVS, VINVM
Busca com es diuen totes elles en català.
AQVA ARCVS AVRICVLA BONVS CANTARE CAPV(T) CORNV, DENTE(M), DORMIRE, DVLCIS, ESSE(RE), FACERE, FERRV(M), FLORE(M), FUGIRE, HABERE, HERBA, HOMO, INTRARE, LAC(TE), LINGVA, MANVS, MORIRE, NODVS, OCVLVS, PALMA, PISCE(M), RIDERE, RVMPERE, SANGVE(M), SICCVS, SONARE, STARE, TEMPVS, TERRA, VENIRE, VENTVS, VINVM
divendres, 1 de febrer del 2013
dimarts, 22 de gener del 2013
VEGETALS
Tots sabem de la importància del consum de fruita, verdures i llegums per a una salut equilibrada, deixant de banda l'excés del consum de greixos d'origen animal. Els romans de les classes populars, com a bons mediterranis, eren bàsicament ovolactovegetarians, però no per convicció, sinó per necessitat. Pensa la quantitat de vegades a la setmana que consumeixes carn i consulta si és adequat des del punt de vista dietètic i mediambiental.
Canviem de tema. Vam heretar hàbits dels romans (que han anat canviant) i també productes. Aquests productes tenien noms. A quins productes corresponen els següents termes llatins?
PISVM, RAPHANVS, ASPARAGVS, ALIVM, PETROSILIVM, CERISIA,PRVNA, CAVLIS, LENS, CICERO, BOLETVS, ABELLANA, LACTVCA, BETA, BRASSICA.
Fes ara les següents activitats.
1. Tria set dels productes anteriors. Busca'n l'equivalència en dues d'aquestes llengües romàniques: italià, romanès, francès, portuguès. Presenta-ho en forma de taula tipus Excel.
2. Formula per escrit tres fets que t'hagin cridat l'atenció a l'hora de fer el teu treball. Tingues en compte les similituds entre les paraules.
3. "Cuina" es deia CVLINA en llatí. Aquest terme no s'ha trasmès per via popular a cap llengua romànica: totes deriven d'un altre terme COQVINA, del verb COQVERE, "coure". Per què creus que va ser així?
4. Malgrat tot, CVLINA ha arribat per via culta a la llengua. Recordes cap paraula catalana que s'hi assembli? És una paraula que es faci servir en la llengua estàndard?
5. Explica la diferència entre mot patrimonial i cultisme.
6. "Didal" i "digital" són dues paraules catalanes de sentit ben diferent. Totes dues provenen del mateix ètim (de la mateixa paraula llatina) DIGITALIS, de DIGITVS. Quina és patrimonial i quina és cultisme? Quina relació de significat hi ha entre l'ètim i les paraules catalanes resultants.
Canviem de tema. Vam heretar hàbits dels romans (que han anat canviant) i també productes. Aquests productes tenien noms. A quins productes corresponen els següents termes llatins?
PISVM, RAPHANVS, ASPARAGVS, ALIVM, PETROSILIVM, CERISIA,PRVNA, CAVLIS, LENS, CICERO, BOLETVS, ABELLANA, LACTVCA, BETA, BRASSICA.
Fes ara les següents activitats.
1. Tria set dels productes anteriors. Busca'n l'equivalència en dues d'aquestes llengües romàniques: italià, romanès, francès, portuguès. Presenta-ho en forma de taula tipus Excel.
2. Formula per escrit tres fets que t'hagin cridat l'atenció a l'hora de fer el teu treball. Tingues en compte les similituds entre les paraules.
3. "Cuina" es deia CVLINA en llatí. Aquest terme no s'ha trasmès per via popular a cap llengua romànica: totes deriven d'un altre terme COQVINA, del verb COQVERE, "coure". Per què creus que va ser així?
4. Malgrat tot, CVLINA ha arribat per via culta a la llengua. Recordes cap paraula catalana que s'hi assembli? És una paraula que es faci servir en la llengua estàndard?
5. Explica la diferència entre mot patrimonial i cultisme.
6. "Didal" i "digital" són dues paraules catalanes de sentit ben diferent. Totes dues provenen del mateix ètim (de la mateixa paraula llatina) DIGITALIS, de DIGITVS. Quina és patrimonial i quina és cultisme? Quina relació de significat hi ha entre l'ètim i les paraules catalanes resultants.
dilluns, 21 de gener del 2013
ÈTIMS, PARAULES PATRIMONIALS I CULTISMES
FRIGIDA LINGVA Lluna capil·lar literari càtedra MEDICVS freda ROTVNDVS llengua frígida CAPILLVM lingual metge REGVLA mèdic rotund LVNA cadira lletra regular CATHEDRA cabell regla LITTERA lunar rodó
Agrupa les paraules que estiguin relacionades entre si. Fes-ho mitjançant una taula. A la columna de l'esquerra, l'ètim, a la del mig la paraula patrimonial i a la de la dreta el cultisme.
Completa amb E (ètim), P (paraula patrimonial) i C (cultisme) cada afirmació.
Fa temps que és a la nostra llengua.
Es refereix a una cosa molt concreta.
No és de la nostra llengua.
Es fa servir en llengua estàndard.
Es refereix a una cosa general.
Ha modificat bastant la seva forma.
Es fa servir en el llenguatge de les ciències i en general, en un nivell de llengua culte
No ha modificat gaire la seva forma.
dijous, 17 de gener del 2013
LA VIDA DE CADA DIA DELS ROMANS ERA MOLT DIFERENT DE LA NOSTRA?
Etiquetes de comentaris:
civilització,
interdisciplinarietat,
investigació
dilluns, 7 de gener del 2013
MÚSICA EN LLATÍ
Segur que aquesta peça et sona.
Escolta l'explicació del professor i pren-ne les notes que consideris. Després, en escoltar-la, amb la traducció a sota, fixa't en com pronuncien la lletra. Com definiries la peça amb dos o tres adjectius?
O Fortuna (Carl Orff)
Aquesta altra no et sonarà, però la lletra fa pensar.
Clica aquí per llegir el text. Escolta la traducció que en farà el professor. Quin és el tema?
In taberna quando sumus (Carl Orff)
Escolta l'explicació del professor i pren-ne les notes que consideris. Després, en escoltar-la, amb la traducció a sota, fixa't en com pronuncien la lletra. Com definiries la peça amb dos o tres adjectius?
O Fortuna (Carl Orff)
Aquesta altra no et sonarà, però la lletra fa pensar.
Clica aquí per llegir el text. Escolta la traducció que en farà el professor. Quin és el tema?
In taberna quando sumus (Carl Orff)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
